89 Monografies Promoció de la contracepció en dones immigrades i autòctones de Barcelona: anàlisi intermèdia del programa SIRIAN Elia Díez 1 , Joan Carles Oliva 2 , Jordi Cortés 2 , Erik Cobo 2 , Santiago Gómez 1 , Vanesa Vadillo 1 , Marta Cabanas 1 , Núria Barcons 3 i Glòria Perez 1 , del grup de treball SIRIAN * 1. Agència de Salut Pública de Barcelona i CIBER en Epidemiologia i Salut Pública; 2. UPC3. Associació CEPS Nous patrons de salut reproductiva Els indicadors de salut reproductiva de Barcelona han experimentat canvis profunds en l’última dècada. Molts d’ells estan relacionats amb l’augment exponencial de les persones estrangeres residents a la ciutat, que van passar de constituir l’1,9% dels residents el 1996 al 15,6% el 2007. D’aquestes, un 47% són dones i la major part d’elles es troben en edat fèrtil. 1 Una aportació molt positiva de les dones nouvingudes a un Estat de tan baixa fertilitat com l’espanyol és l’in- crement de la natalitat. En efecte, la natalitat de Barcelona s’ha incrementat un 16% respecte a la dècada anterior i actualment el 31% dels nounats tenen la mare o el pare estranger. El 2006 la taxa de naixements a Barcelona va ser de 36,8 (per 1.000 dones de 15-49 anys), mentre que entre les dones immigrades va ser de 41,6. Tanmateix, altres aspectes són menys favorables. El 2006 la taxa d’interrupció voluntària de l’emba- ràs (IVE) a la ciutat va ser d’11,8 (per 1.000 dones de 15-49 anys) i entre les dones immigrades de 22,1. El mateix any les adolescents immigrades van presentar taxes d’avortament que duplicaven les de la ciutat (Barcelona: 15,5; noies immigrades de països en desenvolupament: 31,9) i, alhora, ta- xes de naixement més de tres vegades superiors (Barcelona: 8,6; noies immi- grades: 29,6). Es pot resumir que, a Barcelona, les dones nouvingudes tenen més fills, en edats més joves, més embarassos en edat adolescent i més avortaments. 2 Una altra qüestió rellevant en la salut reproductiva són les desigualtats socioeconòmiques paleses en la plani- ficació i el desenllaç de l’embaràs. Un estudi recent mostra que entre el 1994 i el 2003 un 41% dels embarassos de la ciutat no s’havien planificat i un 25,6% va acabar en interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Les dones sense estudis primaris van presentar set vegades més embarassos no planificats i tres vegades més interrupcions voluntàries de l’embaràs en moments més tardans de la gestació, a més d’haver practicat dues vegades més una IVE amb anteri- oritat. 3 Davant l’evidència que les dones im- migrades, juntament amb les autòcto- nes de classes socials desfavorides, pre- senten indicadors de salut reproductiva més dolents, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb finançament d’una beca del Ministeri de Sanitat, va de- senvolupar el 2005 el projecte SIRIAN, (Salut i reproducció en dones immigra- des i autòctones no usuàries de serveis de salut reproductiva). El projecte pretén portar a terme una intervenció demostrativa adreçada a promoure la contracepció i l’ús dels serveis públics de salut reproductiva entre aquestes dones i avaluar-ne l’eficàcia mitjançant un assaig aleatoritzat. El marc conceptual del projecte s’inscriu en el model de determinants socials de la salut que proposa la Co- missió de Determinants Socials de l’OMS. 4 En aquest marc, l’estudi plan- teja la hipòtesi que les desigualtats socials vinculades a la classe social i a la diversitat cultural es poden reduir mitjançant intervencions adreçades a modificar determinants de l’entorn i personals. A continuació es presenta el procés de desenvolupament i avaluació del projecte tenint en consideració les reco- manacions per descriure les interven- cions de salut pública segons les guies CONSORT i TREND. 5 1. Departament d’Estadística. La població estrangera a Barcelona. Gener de 2008. Ajuntament de Barcelona, 2009. 2. La salut a Barcelona 2007. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2008. 3. Font, L.; Pérez, G.; Salvador, J.; Borrell, C. «Socio- economic inequalities in unintended pregnancy and abortion decision». Journal of Urban Health, 2007, 85: 125-135. 4. Whitehead, M.; Dahlgren, G. Lavelling up. A discus- sion paper on concepts and principles for tackling social inequities in health. Copenhagen: Publications WHO Regional Office for Europe, 2006. 5. Armstrong, R.; Waters, E.; Moore, L.; Riggs, E.; Cuervo, L. G.; Lumbiganon, P.; Hawe, P. «Improving the reporting of public health intervention rese- arch: advancing trend and consort». J. Public Health Med, 2008, 30: 103-109. * Grup de treball SIRIAN: Elia Díez 1 , Joan Carles Oliva 2 , Jordi Cortés 3 , Erik Cobo 2 , Santiago Gómez 1 , Vanesa Vadillo 1 , Marta Cabanas 1 , Núria Barcons 3 , Glòria Perez 1 , Margarita Foz 1 , Lluïsa Estruga 1 , Rosa Almirall 4 , Eva Vela 4 , Cristina Martínez 4 , Lucía Artazcoz 1 , Fina Pidelaserra 5 , Sebastià Lopez 5 , Eduard Cabús 5 1. Agència de Salut Pública de Barcelona; 2. Universitat Politècnica de Catalunya; 3. Associació CEPS; 4. Institut Català de la Salut; 5. Ajuntament de Barcelona.