6 Contribució a l’evolució demogràfica de Riudoms al segle XIX Manel Güell Junkert, arxiver i historiador de la Diputació de Tarragona (AGDT), d’una banda, i al Instituto Nacional de Estadística (INE), de l’altra. Ambdues institucions tenen digitalitzades sèries com les de les Actes provincials i la del Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) i, pel que fa a l’INE, els Censos Generals de la segona meitat de segle. El resultat de la recerca ha estat el que resumim en el següent quadre, que passem a explicar i a comentar tot seguit, això sí, amb un ànim més expositiu que analític atès que no ens considerem (prou) experimentats ni en la dinouena centúria, ni en la història local riudomenca 4 . Fonts: 1804-1805 i 1819: Sabaté [2002] 374; 1812: Adserà [1985] 291; 1815, 1818 i 1819-I: Perea [1985] 13 i Perea [2012] 10; 1827: Miñano [1827] vii, 337; 1830: Perea [2012] 10; 1831: Golobardas [1831] s.p.; 1834- 1835: AGDT, Governació, reg. 968-1; 1841: BOPT, 64, de 16/07/1841, p. 2; 1842-I: BOPT, 45, de 26/05/1842, p. 4, 1842-II: Poblaciones imputadas [2002] 572 i Madoz [1985] ii, 254 i 270; 1844: BOPT, 2, de 05/01/1844, p. 18; 1849: AGDT, Actes, sessió de 17/07/1849; 1852: Anguera [1982] 10; 1857: Censo de 1857, p. 696-697 i BOPT, 118, de 23/09/1857, p. 1; 1860: Censo de 1860, i, p. 566-567; 1877: Censo de 1877, p. 540-541; 1887: Censo de 1887, No fa pas gaires anys vam tenir l’ocasió (i l’honor) de publicar, en aquesta mateixa revista, un estat de la qüestió demogràfica de Riudoms a la primera meitat del segle XVIII 1 . La segona meitat de segle ja queda prou arregladeta amb el Cens de Floridablanca, cadastres, el fons de Miquelets i algun capbreu 2 , però ningú no s’ha preocupat d’esbrinar les dades de població de Riudoms a la següent centúria, el segle XIX. Pot ser perquè no s’han conservat els llibres sacramentals d’aquest període, cosa que, d’entrada, ja representa un bon inconvenient. Sigui com sigui, en aquest article hem volgut reunir algunes dades de població absoluta vuitcentistes, amb la humil intenció de contribuir, com molt bé diem en el títol, a una recerca que hauria pogut ser molt més fructífera (i definitiva) si haguéssim inclòs les dades municipals. Això no ens ha estat possible fer- ho, en atenció a circumstàncies que ens han limitat, tant en el tema de terminis com de covids. Prescindint d’una investigació local, que haguéssim hagut d’efectuar presencialment als arxius parroquial (llibres sacramentals) i municipal (censos, cadastres, repartiments, padrons 3 ), ens queden només els àmbits provincial i estatal, que hem cobert amb una recerca voluntariosa (i telemàtica) a l’Arxiu General història