291 Les relacions socials i la vida quotidiana al nord d’Uganda segueixen lligades a la violència del passat. El territori, al qual a partir d’ara ens referirem com Acholiland, presenta una sèrie de seqüeles físiques, una tensió psicològica provocada pels anys de guerra i, també, un desgast emo- cional per la unilateralitat en la forma d’explicar-la, que marquen el present de la població acholi. Fent frontera amb el Sudan del Sud i rodejat de les regions del West Nile i Karamoja, Acholiland ha estat un territori assotat per confictes armats des de la independència del país, l’any 1962. Un conficte que ha estat estudiat i debatut des d’una aproximació multidimensional i fns els nostres dies per la quantitat de petjades i herències que les diferents violències, resultat del xoc entre grups guerrillers i l’exèrcit, han deixat al territori. Avui en dia parlem d’un territori amb un conficte tancat en fals, i no pas d’una situació de postconficte, per la no presència de grups armats actuant a la zona i pels inexistents acords de pau que estableixin unes bases reguladores del fnal de la guerra. És per això que cal focalitzar els esforços en l’exposició i debat sobre la construcció de memòries alternatives a l’ofcial, dins un context d’inhibició estatal i oblit planifcat que s’ha allargat fns l’actualitat. El present estudi, en fase de desenvolupament com a tesi doctoral, té els seus orígens en les investigacions periodístiques i acadèmiques dutes a terme entre els anys 2017 i 2020, per les quals es van realitzar entrevistes a diferents actors constructors de memòria i pau al nord d’Uganda. Les dades recollides, doncs, son una mostra directa que ens permeten endinsar-nos en la dialèctica L’oblit i les memòries múltiples a Uganda: Una aproximació a la influència de la violència del LRA i la inhibició estatal (1986-2019) Víctor González Clota UNIVERSITAT DE BARCELONA 12.