Nova seu per a l’Escola Massana Per David H. Falagán Ja fa un any que l’Escola Massana habita un nou edifici en la remodelada Plaça de la Gardunya, a pocs metres de l’antic Hospital de la Santa Creu -la seu que va ocupar durant més de 80 anys. La Massana, històric centre municipal d’Arts i Disseny de Barcelona, acaba d’actualitzar també la seva identitat gràfica -disseny de l’estudi Bendita Glòria, que ha rebut en 2018 el premi Grand Laus del AGD-FAD. Amb aquests canvis, l’entitat enfronta els propers anys, pròxims al seu centenari, amb el mateix vigor i esperit d’innovació que l’han fet coneguda internacionalment. Tant el projecte arquitectònic del nou equipament com el de l’espai public que el circumda són obra de l’arquitecta barcelonesa Carme Pinós. Es tracta d’una operació urbana de gran impacte al mateix cor del Raval. L’actuació es va definir mitjançant un concurs d’arquitectura que va estar precedit per un procés de consulta ciutadana al 2005. El principal resultat ha sigut la transformació de la nova Plaça de la Gardunya, un espai public que guanya la ciutat de Barcelona substituint el desordre i la desatenció de l’espai residual que anteriorment s’enfrontava a la part posterior del Mercat de la Boqueria. L’espai provenia del vuit que havia deixat el Convent de Jerusalem i que s’havia acabat convertit en una zona improvisada d’aparcament en superfície. El projecte de Carme Pinós ha inclòs una nova façana posterior per al Mercat, definida mitjançant una nova porxada que el dota de la dignitat que mai havia tingut per la seva utilització com a accés de servei. Ara les funcions auxiliars estan ubicades al subsòl de la mateixa plaça, juntament amb un nou aparcament públic. La plaça queda definida per aquesta nova façana del Mercat i pel nou teixit que acompanya al projecte a banda i banda: un nou conjunt residencial a un costat, l’Escola Massana a l’altra. La volumetria del costat residencial (encara inacabada) sembla mimetitzar-se morfològicament amb les preexistències. El volum de l’Escola Massana, pel contrari, mostra una singularitat arquitectònica que qualifica el conjunt de la plaça. Per fer-ho, Pinós ha concebut per a la Massana un edifici dinàmic, on els moviments volumètrics dels diferents estrats donen cabuda a terrasses i espais intersticials. Fonamentalment es tracta d’una tipologia edificatòria en forma de L que disposa un bloc principal enfrontat a la plaça i una ala secundària orientada al carrer Floristes de la Rambla. Separant-se de la illa orientada al Carrer Hospital es genera un pati interior, tractat amb el mateix tipus de façana que la plaça. Malgrat la polèmica que va suposar la definició d’aquest pati -pel greuge que suposava per als veïns que abans gaudien d’un ampli espai obert davant de les seves finestres- el tractament arquitectònic és respectuós amb la privacitat dels veïns (l’Escola només orienta passadissos sobre aquest pati) i aporta dignitat al buit d’escala mitjana que es genera (tant les façanes de caràcter exterior com el jardí de bambú de la planta baixa afavoreixen aquesta situació). En aquest sentit, segurament l’aspecte més criticable podria ser la manca d’articulació formal de l’edifici per definir un volum amb major apertura al pati, com es va treballar en altres propostes del concurs original. La singularitat de la façana l’aporta fonamentalment la retícula de lames ceràmiques que cobreixen l’orientació més fotogènica. Es tracta d’un sistema de peces arquitectòniques desenvolupades amb el taller del ceramista Toni Cumella -recent Premi Nacional d’Artesania 2017-, que posa en relació l’edifici amb els tallers d’artesanies que l’ocupen. Les lames es situen davant la façana de vidre que tanca l’espai interior. Les diferents direccions del reticulat defineixen un tapís summament atractiu des de la Plaça. Malgrat això, la percepció des de l’interior és molt menys agraïda: l’espai intersticial entre ceràmica i vidre és brut, és visible una subestructura metàl·lica poc endreçada en relació a la distribució l’interior i, sobre tot, la il·luminació és escassa. El que hauria de ser una transparència matisada cap a la plaça es converteix en un tancament molt opac i poc atractiu des de l’interior.