Quaderns de flosofa i ciència, 40, 2010, pp. 63-74 TEORIA HUMEANA DE LA MOTIVACIó I SENTIMENTALISME Sergi Rosell * Universitat de Sheffeld Abstract: This paper deals with Hume’s main claims on human action and morality. Three connected issues are considered: the so-called Humean theory of motivation, the sentimentalist basis for moral judgment and the conse- quential motivational internalism. After diagnosing a possible incoherency in Hume’s overall account, due to his aim of overcoming sheer subjectivism and to the resulting Possible Sentiment Problem, I present an alternative picture of the kind of sentiment involved in moral judgment that surmounts this problem and undoes the incoherency. Keywords: Hume, motivation, action, moral judgment, sentimentalism, motivational internalism. i. David Hume s’interessà aviat per l’estudi de la moralitat i, amb l’objectiu de fer un trac- tament empirista del fet moral, proposà una teoria general de l’acció humana. 1 És coneguda la tesi de Hume segons la qual: «la raó és i ha de ser estrictament esclava de les passions, i no pot pretendre mai cap altre ofci que servir-les i obeir-les.» 2 Aquesta tesi pot dividir-se, alhora, en dues afrmacions essencials: (a) la impotència de la raó per a motivar per ella sola, i (b) la força de les passions com a motivació per actuar. Hume pensà que havia estat usual en flosofa que, «en parlar del combat entre passió i raó, s’atorgués avantatge a la darrera, afrmant que els homes són virtuosos únicament en tant que es conformen als dictats de la raó». 3 Contra això, el seu objectiu fou mostrar la fal·làcia d’aquesta flosofa, per a la qual cosa traçà el següent pla de treball: «intentaré provar, primer: que la raó no pot ser mai motiu d’una acció de la voluntat; segon: que la raó no pot oposar-se mai a la passió respecte a la direcció de la voluntat». 4 Així doncs, Hume parteix de la constatació que el subjecte humà està constituït per dos principis ben distints: d’una banda hi ha la raó, i de l’altra, la passió o sentiment —que podem identifcar també amb el desig. 5 La raó s’ocupa o bé de qüestions de * Investigador Postdoctoral del Programa VALi+D de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. Aquest article ha estat elaborat dins del projecte d’investigació «Alternativas, creencia y acción» (FFI2009-09686) atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació. 1 «Moral» s’ha d’entendre ací en el sentit més ampli que tenia moral en anglès (i altres idiomes) al segle XVIII. Per exemple, les ciències morals (moral sciences) de l’època equivaldrien al que avui dia anomenem ciències socials o humanes. 2 En l’original: «Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other offce than to serve and obey them.» TNH, llibre ii, part iii, secció 3. 3 hume, ibídem. La gran majoria dels fragments que seran citats apareixen també en la selecció de textos humeans de sanFélix (1986). 4 hume, ibídem. 5 sTroud denuncia que hume identifca injustifcadament «propensions» i «aversions» amb senti- ment o passió, i sobre aquesta confusió construeix la seua teoria del desig, una teoria que incapacita la raó a motivar l’acció. Vegeu sTroud (1995), cap. vii i viii.