124 A la filosofia li passa com a la literatu- ra, és una família gran i molt antiga, amb parents que s’assemblen molt i d’altres que s’assemblen ben poc, alguns de ben avinguts i d’altres que estan barallats. Com parlar, doncs, en poques planes de les relacions entre aquestes dues nissagues mil·lenàries? Òbviament, amb moltes dificultats. Atès que la tasca és ben difícil, espere la vostra tolerància envers les simplificacions que hauré de fer i la perspectiva necessàriament esbiaixada que caldrà adoptar. Quina re- lació hi ha entre filosofia i literatura? Per començar, la filosofia no és literatura, com no és ciència. Tanmateix, els models (si això té sentit) de la ciència i de la literatura són ben presents en el seu l’horitzó, l’estiren en direccions sovint oposades i la tenen en tensió. Són, pense jo, dos models als quals la filosofia s’ha de resistir per mantenir la seua pròpia identitat, que la té. No dic que la filosofia no ha de tenir presents la ciència Tobies Grimaltos Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) és pro- fessor titular de Filosofia a la Universitat de València. Autor de llibres com Teoria del coneixement (amb J. L. Blasco) i Signo y pensamiento (amb J. L. Blasco i D. Sánchez) ha escrit també assaigs adreçats a un públic més ampli, com El joc de pensar i Pren-te la vida amb filosofia, tots dos publicats per l’editorial Bromera. Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana (PUV, 2008) és el seu darrer llibre. i la literatura, no dic que no haja de conèi- xer-ne una i l’altra i servir-se’n i servir-les en comunicació franca i constant; no és això el que vull dir. El que dic és que no ha de voler aspirar a convertir-se en cap de les dues o voler copiar els seus models. És cert que, segons de quin àmbit de la filosofia es tracte, segons quina tradició es conree, la corda de la filosofia s’estira més cap a un costat o cap a l’altre. Si, com deia Kant, els temes de la filosofia poden resumir-se en les tres preguntes «què puc saber?», «què he de fer?» i «què m’és permès d’esperar?», a un món on és necessari especialitzar-se, l’estil es veurà marcat per quina d’aquestes preguntes centre l’interès del filòsof; i, amb això, la distància respecte de la literatura. El que em propose de fer ací és emprar un mètode que ens permeta veure amb cla- redat la diferència entre literatura i filosofia. És clar que, sempre que es parla d’àmbits diferents del discurs, les fronteres no són clares i precises, que els límits, en l’expressió de Wittgenstein, són borrosos: hi ha lite- ratura que hom podria titllar de filosòfica i filosofia amb qualitat i elements literaris. D’altra banda, és cert que alguns filòsofs han sigut gran escriptors, hi ha hagut pen- sadors que han expressat bellament els seus pensaments filosòfics: Plató o Nietzsche foren grans escriptors. Russell i Sartre foren premis Nobel de literatura. I no és menys Dues nissagues mil·lenàries. Filosofia i literatura brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura