NOTES A LA VERSIÓ D'UNA ELEGIA GREGA PER CARLES RIBA (CONSIDERACIONS A ALGUNS PASSATGES DACTÍLICS DINS LES TRAGÈDIES D'EURÍPIDES I DE SÒFOCLES) PER RAMON TORNÉ I TEIXIDÓ I.B. "Lluís de Peguera" de Manresa UAndròmaca d'Eurípides, tot i el judici dels estudiosos pràcticament unànime que no ens trobem davant una obra mestral, és remarcable no sols per la seva "doble" temàtica, sinó més encara en base a una famosíssima monòdia que el nostre tràgic posa en boca de la protagonista, i que la consti- tueix en un fet del tot insòlit: es tracta d'un lament, un cant trenòdic, en dís- tics elegíacs i en dialecte dòric; l'únic exemple de metre elegíac en tota la Tragèdia grega2. Aquest és el text (vv. 103-116): 'iXico a'uireiva llapis oi) 7a|xov &XXà Ttv' axav '^-ya7eT' ehvaLav e'is 9aXà|xouç 'EXevav. 'As 'éveK' d) Tpoi,a, 8op1 Kal irupl 8T|iàXcoTov etXè o^ 6 x'-^·'^i'ct'"'? 'EXX&80S d)KÍ)s "Apiíis Kal TÒv èfjLOV lüLeXÉas imuiv "EKTopa, TÒV Trepi TeíxT] eLXKvae 8i(i>p€Úcov irats aX'ias ©eTiSos' oOròd 8' èK 6aXa|x(jL>v àyóiiav éirl Glva GaXaorcras, 8oDXooní)vav a n r / e p à v à|X(})i3aXouo"a Kapqí. IloXXà 8è 8àKpua [xoi KaTépa xpoóç, àvlK' 'éXeiirov 1 A títol d'exemple, vegeu Juan A. López Férez, Historia de la Literatura Griega, Madrid 1988, pàgs. 362-363. 2 L'estudi canònic és el de Denys L. Page, "The elegíacs in Euripides' Andromache" dins GreekPoetry and Life (Essays presented to Gílbert Murray), Oxford 1936, pàgs. 206-230. Segons Pa- ge, la representació del drama a Argos, "centre for Dòric threnodies in elegíacs" (ibid., pàg. 228), hau- ria donat peu a introduir aquest singular passatge dins la peça. 223