75 L’INFORMATIU DEL CAATEEB MAIG 2016 TÈCNICA CONEIXEMENTS Q uan es pensa en un element constructiu de formigó armat, s’associa clarament a un ésser inanimat, de la mateixa manera que una pedra també s’associa a un ésser inanimat. Però, i si fos possible dotar aquest element de formigó armat, aquest ésser inanimat, d’un sistema nerviós que li permetés transmetre dades sobre el seu estat de salut (fissuracions, deformacions, humitats, carbonatació, oxidació, etc.)? I si això pogués realitzar-se amb tota l’estructura d’un edifici? Això aportaria clarament beneficis importants, atès que facilita significativament el man- teniment dels edificis i permet detectar precoçment les patologies existents. Explicat així, sona en certa manera a ciència ficció, però no ho és en absolut. En un article anterior publicat en aquesta revista (Ruiz i Llorens, 2012), ja es va posar de manifest la possibilitat tècnica de dotar d’un sistema nerviós les estructures dels edifi- cis, i com de beneficiós resultaria aplicar aquestes tecnologies. El concepte bàsic explicat era dotar l’estructura d’uns sensors (en especial continus i de fibra òptica), de manera que l’estructura quedava dotada d’un «sistema nerviós» i era capaç de transmetre dades d’interès sobre el seu estat de salut (deformacions, fissuracions, oxidacions, etc.). En l’article esmentat també es posaven alguns exemples de l’ús d’aquesta tecnologia i de la Anàlisi cost-benefici de les estructures intel·ligents Félix Ruiz Arquitecte tècnic, col·legiat 7.075, doctor enginyer civil i professor del CAATEEB Pau Martí Doctor enginyer en Informàtica, professor de la UPC Ariadna Llorens Doctora enginyera industrial, professora de la UPC FIGURA 1. IMATGE DE L’EDIFICI NEÀPOLIS A VILANOVA I LA GELTRÚ