Revista de Filologia 51 FABRA I L’AUTORITAT LINGÜÍSTICA AL PAÍS VALENCIÀ: LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS (1937-1939) Antoni Ferrando Universitat de València, IEC, AVL 1. PLANTEJAMENT I OBJECTIUS ràcies a l’autoritat científica i moral de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), avalada legalment per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i per l’Estatut d’Autonomia de Ca- talunya (1932-1939), i gràcies al mestratge de Pompeu Fa- bra al capdavant de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, la llengua catalana fou objecte d’un procés de codificació exitós (1913-1932), que la convertí en una llengua moderna de cultura. Els usos oficials del català durant bona part de les tres primeres dècades del segle XX permeteren la difusió i l’acceptació social de l’obra codificadora de l’IEC a Catalunya. En canvi, la situació social i política del País Valencià i de les Illes Balears, domina- des pel sucursalisme polític i ideològic, hi van fer pràcticament inviable el triomf de la codificació fabrista. És cert que aquesta es va basar en el cata- là de Barcelona, però també que, amb una visió de futur, va tenir en compte el conjunt de la llengua catalana, especialment en ortografia i sintaxi. Conscient de la complexa situació lingüística i sociolingüística del País Valencià i de les Illes Balears, Fabra prengué consciència de la neces- sitat d’introduir correctius en les seues orientacions normatives pel que fa a la morfologia i al lèxic. Ja en la Gramàtica catalana (1918), el lingüista català reconegué com a normatives aquelles variants morfològiques literà- ries valencianes i balears que provenien de la llengua clàssica. I aquell ma- teix any, en l’article conegut com «La tasca dels escriptors valencians i baleàrics», concedí als escriptors valencians i balears ben orientats lin- güísticament un paper bàsic en la dignificació del lèxic i de les formes genuïnes dels territoris respectius. Matisà així, en certa manera, el mono- centrisme de la codificació de l’IEC i s’obrí a un polimorfisme limitat. Temerós de les possibles complicacions que podria tenir per al seu projecte codificador la presència a la SF de membres que poguessen qües- tionar-lo, sobretot després de les desavinences amb el mallorquí Antoni G Ítaca. Revista de Filologia, núm. 10, 2019, 51-100 ISSN 2172-5500