29 9 9 Pàgs. 29-50 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat Introducció La serralada del Montsec es troba situada a cavall de les comarques del Pallars Jussà al nord, la Noguera pel sud i la Ribagorça oriental per l’oest. La serra és eminentment calcària i mesura uns 40 quilòme- tres amb una orientació E-W i es troba tallada en tres punts pels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Boix, que formen sengles grans congosts, Mont-rebei, Terradets i Pas Nou d’oest a est respecti- vament. Cadascun d’aquests cossos independents rep un nom propi, el Montsec de Rúbies (entre Terradets i el Pas Nou), el Montsec d’Ares (entre Terradets i Mont-rebei) i el Montsec de l’Estall (a l’Aragó). En un sentit més ampli, la serralada es troba en una zona de confluència de diverses zones de pas natural; per un costat els dos grans rius esmentats Ce travail révise l’histoire de l’activité archéologique dans leurs différentes manifestations, depuis l’arrivée des pionniers de la re- cherche à la fin du XIXe siècle jusqu’à l’actuel projet de recherche, en passant par les activités d’amateurs avant l’établissement du Service d’Archéologie. Cet article se concentre sur la cordillère du Montsec et quelques zones prochaines, tout en laissant à part la zone aragonais où, pour plusieurs motifs, la recherche a été majeure depuis les centres de recherche. On considère aussi les matériels sans contexte archéologique (d’excavations anciennes et ramassages de matériel) qui peuvent aider à créer un schéma chrono-culturel dans cette zone. Finalement, le nouveau projet de recherche sur le Montsec est présenté, avec des résultats préliminaires de la grotte Colomera, de la grotte du Mort et de la balma de la Massana, tous les trois situés à Sant Esteve de la Sarga et très proches de l’axe central qu’il conforme le Congost de Montrebei dans cette zone. Mots clé: historiographie, chronologie relative, Prépyrennés du Lleida, grotte Colomera, grotte du Mort, balma de la Massana. en una direcció N-S/S-N, que connecta les planes de Lleida amb la Conca de Tremp i els primers contra- forts pirinencs. Per altra banda, la també propera vall del Segre pot unir aquesta zona amb d’altres de meridionals i del nord-est. Aquest factor geogràfic, juntament amb la presència al Montsec d’un important conjunt/sistema càrstic que es reflecteix en les grans cavitats existents a la zona, ha facilitat en part una riquesa arqueològica important que abraça gairebé totes les èpoques prehistòriques i històriques. Alhora, aquests fets han provocat que les coves i altres jaciments de la serra hagin estat freqüentades per estudiosos i aficionats de diverses disciplines des de la darreria del segle XIX. Els projectes de recerca sistemàtics i destinats a la prehistòria no han estat abundants ni duradors en aquesta zona, per aquest motiu la gran majoria En aquest treball es repassa la història de l’activitat arqueològica en les seves diferents manifestacions, des de l’arribada dels pioners de la recerca en diferents àmbits a finals del segle XIX fins a l’actual projecte de recerca, passant per les activitats d’aficionats abans de l’establiment del Servei d’Arqueologia. Se centra bàsicament en la serralada del Montsec i algunes zones properes, tot deixant de banda la zona aragonesa on, per diversos motius, la recerca ha estat major des dels centres de recerca. S’aprofita per repassar els materials descontextualitzats (d’excavacions i/o recollides de material antigues) que poden ajudar a crear un esquema cronocultural per a aquesta zona. A l’últim, es presenta el nou projecte de recerca del Montsec, amb resultats preliminars de la cova Colomera, de la cova del Mort i de la balma de la Massana, tots tres situats a Sant Esteve de la Sarga i molt propers a l’eix vertebrador que conforma aquí el Congost de Montrebei. Paraules clau: historiografia, cronologia relativa, Prepirineu de Lleida, cova Colomera, cova del Mort, balma de la Massana. F. Xavier Oms Amèlia Bargalló Juan Manuel López-García Juan Ignacio Morales Mireia Pedro Àlex Solé L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle XIX fins a l’actual projecte de recerca