14 15 CEM 106 | EL PATRIMONI CULTURAL TOPONÍMIC DE LA VILA DE BENASSAL ANDREU BELTRAN ZARAGOZÀ El patrimoni cultural toponímic de la vila de Benassal Andreu Beltran Zaragozà * RESUM Es presenta una relació d’uns tres-cents topònims del nucli urbà i els voltants immediats de Benassal. L’enumeració està ordenada a partir dels noms que fan referència a la situ- ació de la vila, el seu nucli primitiu murat, l’expansió pels ravals, les eres, roques i plans, l’aigua, l’agricultura, la religió i persones destacades. S’inclouen denominacions datades des del segle XIII, amb indicacions de la primera documentació amb la referència biblio- gràfica, la localització en el poble i la seua pervivència. PARAULES CLAU: onomàstica valenciana, toponímia urbana, toponímia històrica, Benassal RESUMEN Se presenta una relación de unos trescientos topónimos del núcleo urbano y las inmedia- ciones de Benassal. La enumeración está ordenada a partir de nombres que se refieren a la situación de la villa, su primitivo recinto amurallado, su expansión por los arrabales, las eras, rocas y llanos, el agua, la agricultura, la religión y personas destacadas. Se incluyen denominaciones fechadas desde el siglo XIII, con indicaciones de la primera documenta- ción con la referencia bibliográfica, la localización en el pueblo y su pervivencia. PALABRAS CLAVE: onomástica valenciana, toponimia urbana, toponimia histórica, Benassal ABSTRACT A list of some three hundred toponyms of the urban nucleus and the surroundings of Be- nassal is presented. The enumeration is ordered from names that refer to the situation of the village, its primitive walled enclosure, its expansion through the suburbs, the thresh- ing floors, rocks, and plains, water, agriculture, religion and prominent people. Denom- inations from the 13th century are included, with indications of the first documentation with the bibliographic reference, the location in the village and its survival. KEYWORDS: Valencian onomastics, urban toponymy, historic toponymy, Benassal (*) Universitat Jaume I. Correu electrònic: beltranandreu@gmail.com Data de recepció: 28/02/2022. Data d’acceptació: 25/05/2022. CEM, 106, 2021, 14-45 • ISSN: 0212-3975 Els noms dels carrers, places, etc., formen part del paisatge lingüístic de les po- blacions; s’han creat a través de la història per a designar, referir, situar i par- ticularitzar un element concret i específic. Amb el buidatge de bon nombre de treballs i textos hem reunit uns tres centenars de llocs singulars de Benassal al llarg de la seua història. Hem agrupat els topònims d’una manera general per la seua vinculació amb: l’orientació, el nucli primitiu, les fortificacions (murs, torres, valls i portals), l’expansió del poble pels ravals, les eres, roques, pedrisses i plans; l’aigua (fonts, barrancs, assuts, tolls i basses), els molins, l’agricultura (hortes, vinyes i farraginars), la religió i les persones destacades. L’origen dels topònims a Benassal, com arreu, és variat, tot i que és molt des- tacada la referència a les persones propietàries o usuàries dels llocs, començant pel mateix nom del poble. En aquest tipus de topònims cal destacar la tendència sorgida al segle XIX de crear nous noms oficials per a reconèixer o honrar per- sones que no estan relacionades per la propietat o l'ús del lloc denominat. Altra- ment, molts topònims s’han originat per factors geogràfics, socials, històrics i ideològics. Els noms de lloc són la nostra memòria històrica més directa i contínua, que ens parla de la conformació del paisatge cultural des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. Per això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua recomana que els to- pònims d’origen descriptiu arrelats amb una antiguitat superior a cent anys tin- guen protecció com a bé d’interès cultural. Els noms dels carrers d’un municipi formen part del patrimoni cultural immaterial valencià. La raó d’aquest treball és la protecció dels topònims actuals i el reconeixe- ment dels noms històrics. S’ha intentat acompanyar cada topònim amb la data de la primera documentació escrita. L’estudi demostra que quasi tots els topò- nims actuals del poble de Benassal són centenaris o més antics. Hem de remar- car l’alt nombre de referències del segle XIV, que s’explica perquè s’ha consultat l’exhaustiu treball de transcripció i estudi de tota la documentació coneguda d’aquest segle sobre Benassal, dut a terme per Barreda i Edo (2007). 1. ANTECEDENTS El primer treball dedicat a la toponímia de la vila de Benassal va ser obra de mossèn Salvador Roig i Moliner (Benassal, 1879-1865), un particular histori- ador i cronista apassionat del seu poble. Amb el títol de «Datos históricos de algunos edificios, calles y murallas de Benasál», cap a l’any 1855 va reunir una seixantena de topònims urbans acompanyats de la localització, explicaci- ons històriques i altres informacions que citarem en el present treball (Roig, 1988a). També va escriure un «Diccionario geográfico del término y masías de Benasal» i un «Diccionario genealógico de Benasal», amb dades interessants per a altres estudis onomàstics. L’any 1840, amb el triomf de les idees liberals,