1 N. de DALMASES i A. JOSÉ, L’art gòtic. Història de l’art català, vol. III, Barcelona, Edi- cions 62, 1984, pàssim; A. JOSÉ: «Les arts plàstiques: l’escultura i la pintura gòti- ques», Història de l’art al País Valencià, vol. I, València, 3i4, 1986, p. 165-240; J. GUDIOL i S. ALCOLEA, Pintura gótica ca- talana, Barcelona, Polígrafa, 1986, pàssim. Més tard refer- ma les línies mestres d’aquest esquema A. JOSÉ: «Morella, centro de pintura: siglos XIV y XV», La memòria daurada. Obradors de Morella, s. XIII- XVI, Morella, Fundación Blasco de Alagón, 2003, p. 141-174; A. JOSÉ, Una memoria concre- ta. Pere Lembrí, pintor de Morella y Tortosa (1399- 1421), Morella, Fundación Blasco de Alagón, 2004. 2 R. ALCOY i F. RUIZ: «El Mestre de Cinctorres i el Mestre d’Albocàsser. Inici d’una revi- DOI10.1344/Materia2015.9.3 Matèria, núm. 9, 2015, ISSN 1579-2641, p. 61-93 Recepció: 2-7-2015 Acceptació: 29-7-2015 Rosa Alcoy, Jacobo Vidal EL RETAULE DE LA TRANSFIGURACIÓ DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, OBRA CONTRACTADA PER RAFAEL VERGÓS I PERE ALEMANY El (dèbil) taller de Tortosa-Sant Mateu La historiografia artística de la dècada del 1980 va plantejar l’existència d’un doble obrador de pintura entre la vila de Morella i la ciutat de Torto- sa. La seva activitat hauria estat protagonitzada per les figures de Pere Lembrí i els continuadors del seu taller, Bernat i Jaume Serra, casats respectivament amb la vídua i la filla de Lembrí, difunt el 1421. 1 Malgrat tots els canvis i variacions que l’avenç en la recerca han fet proposar en aquest esquema, 2 val a dir que —certament— aquests pintors van viure i pintar a cavall d’aquestes dues poblacions del centre geogràfic de la Coro- na d’Aragó. En aquest context van enllestir una àmplia sèrie d’obres que van omplir bona part del territori diocesà de Tortosa i les terres veïnes d’Aragó durant la primera meitat del quatre-cents, sense que les pintures procedents d’altres centres de producció —especialment Barcelona i València— fossin altra cosa que excepcions. L’activitat d’aquest doble obrador es va acabar més o menys al mateix temps que els retaules pro- duïts a la capital del regne van començar a arribar a l’àrea d’acció tradi- cional de Morella, cap al final de la dècada del 1450. 3 A la ciutat de l’Ebre català, el procés va ser un pèl diferent. El 1447 Valentí Montoliu, pintor de Tarragona, es va establir a Sant Mateu, capi- tal del Maestrat de Montesa i tercera població de la diòcesi en dimensions i nombre d’habitants, i hi va instal·lar el seu taller, en el qual van acabar col·laborant els seus fills Lluís i Mateu. 4 Malgrat que durant molts anys es va considerar que l’activitat d’aquest obrador havia estat una cosa estric- tament valenciana, podríem establir un paral·lelisme amb l’esquema histo- riogràfic exposat en el paràgraf anterior i considerar que durant la segona meitat del segle XV va existir un doble obrador en funcionament a cavall de Sant Mateu i Tortosa, amb Valentí i Lluís Montoliu com a protagonistes