J. Redondo, "Les possibles fonts gregues de la Disputa de l'Ase de Fra Anselm Turmeda" 1 Les possibles fonts gregues de la Disputa de l'ase de Fra Anselm Turmeda * Jordi Redondo (Universitat de València) A l'amic Xavier Gómez i Font La literatura de les zones de frontera ha estat sempre molt més rica i complexa que aquella produïda als territoris més uniformes, socialment i política. El cas de Ses Illes ens sembla paradigmàtic, en tant que des dels inicis de la seva història ha estat el lloc d'acollida, d'estada, de trànsit i d'intercanvi de tot de gents, idees, llengües i contalles diverses. No és pas estrany, per tant, que la literatura de Balears i Pitiüses, i molt en especial la de Mallorca, hagi donat origen a textos peculiars, d'estudi difícil i estructura ben singular. Un dels millors exemples que en podríem esmentar és el de la Disputa de l'ase del franciscà Fra Anselm Turmeda, conegut més tard com a Abdal . lah, nat segurament a Ciutat de Mallorca cap al 1352, i mort a Tunis després del 1423 1 . D'ell s'ha dit, i amb força raó, que malgrat la seva apostasia mai no es va sentir aliè als avatars polítics i intel.lectuals de l'Europa occidental, el que té bons testimoniatges no només en la seva relació amb el Casal d'Aragó, ans també en la pròpia obra literària 2 . L'actitud progressista de Turmeda, que en bona mesura ha d'arrencar de la seva formació a Bolonya, li ha valgut el títol de precursor de l'humanisme 3 , tot i que * Aquest article forma part d'un projecte de recerca sobre les relacions entre la literatura catalana medieval i la grega contemporània. Un primer avanç va estar oferit al si del Curs de Postgrau La filologia clàssica i la seua projecció en la cultura europea II, Universitat de València, 17 de Gener del 1997. D'altra banda, les esmenes indicades per les Prof es . Llúcia Martín i Pascual, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, i Ana Labarta, de l'àrea de Filologia Àrab de la Universitat de València, han estat un ajut imprescindible, sense el qual no hauríem pogut confegir aquest treball. Les errades que encara subsisteixin només seran imputables a l'autor. 1 Per a la biografia de Turmeda, vegeu J.M. Miret i Sans, "Vie de Fray Anselmo Turmeda", RH 24, 1911, 261-296; A. Calvet, Fray Anselmo Turmeda, heterodoxo español (1352-1423-32?), Barcelona 1914; M. de Epalza, "Nuevas aportaciones a la biografía de fray Anselmo Turmeda", Analecta Sacra Tarraconensia 38, 1965, 87-158; Anselm Turmeda. Autobiografia i atac als partidaris de la creu, Barcelona 1978; i Anselm Turmeda, Ciutat de Mallorca 1983. 2 Cf. J.L. Marfany, Ideari d'Anselm Turmeda, Barcelona 1965, pàg. 5. Per a la influència del pensament islàmic, vegeu J. Samsó, "Turmediana I. Trasfondo cultural islámico en la obra catalana de Anselmo Turmeda. II. En torno a la 'Tuhfa' y al 'Llibre de bons amonestaments'", BRABLB 34, 1971-1972, 51-85; A. Guy, "La pensée ambiguë de Turmeda l'islamisé", in Philosophes ibériques et ibéro-américains en exil, Tolosa de Llenguadoc 1977, 11-56, i "L'oecuménisme critique de Turmeda (Abdallah le Drogman) dans la Tuhfa", Miscellanea A. Zimmermann, Berlin & New York 1981, 1020-1025. 3 J.L. Marfany, op. cit., pp. 9-12.