L'AGRICULTURA BAIXEMPORDANESA A MIT JAN SEGLE XIX: PRODUCCIO AGRAIUA I USOS DEL SOLI ENRIC SAGUER I HOM Institut de Llengua i Cultura Catalanes Universitatde Girona El paisatge agrari -ent$s en termes físics- és una construcció humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix cons- cientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptació dels objec- tius productius a les variades condicions del medi2.Els elements que componen un pai- satge agrari són múltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcel.les, passant pel sistema hidrogrhfic, el mode d'apropiació dels espais, les caracte- rístiques de l'explotació ramadera i les formes d'aprofitament del sbl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Em- pordh, concretament dels usos del d l i de les principals línies productives que caracte- ritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qüestió que trac- tarem serh la de la paralització del procés d'expansió de l'bea conreada just després de les dbcades centrals del segle, aspecte de gran interbs tant per la seva precocitat en el context catal5 i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evolució del sector estre- tament relacionat amb una remarcable disminució de la pressió demogrhfica. En segon lloc, a partir de la contrastació de fonts documentals de naturalesa diversa (amillara- ments, estadístiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribu- ció geogrhfica. I, finalment, plantejarem la qüestió de la intensificació de l'ús del sbl a través del retrocés del guaret blanc i la difusió de rotacions complexes, qüestió clau en l'avaluació de l'eficibncia econbmica del sistema agrari baixempordanbs. Entre la primera meitat del segle XVIII i mitjan segle XIX va produir-se una pro- gressiva ampliació de l'espai conreat baixempordanbs. A partir de la comparació de ca- l Aquest article forma part de la meva tesi doctoral en curs d'elaboració dirigida per Ramon Garrabou i Segura, i s'ha beneficiat d'un ajut concedit per la Fundació Jaume Bofill per a la rea- lització d'aquella. Agraeixo a David Comas i a Josep Antoni Donaire haver-me facilitat la plan- tilla digitalitzada dels límits municipals del Baix Emporda de mitjan segle XIX, i a Jaume Rufi haver-me proporcionat el llibre de comptes del masover del Mas Cancell. 2 Vegeu, al respecte, Emilio Sereni, Storia delpaesaggio agrari0 italiano, Roma-Bari, 1984, pig. 29-31 i Piero Bevilacqua, Tra Europa e Mediterraneo. L'organizzazione degli spazi e i sistemi agrari nell'Italia contemporanea dins P. Bevilacqua (a cura di), Storia dell'agricoltura italiana in etd contemporanea. I. Spazi epaesaggi, Venezia, 1989, pig. 5-15