Santa Caterina retrobada: el programa de la Catedral de la Seu d’Urgell i el seu context 25 1 Dipositada al MNAC l’any 2008, es tracta d’una adquisició del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya mitjançant una dació en concepte de pagament d’impostos del Banc de Sabadell. Cfr. CASTIÑEIRAS, M., «Les pintures murals de Santa Caterina de la Seu d’Urgell completen la col·lecció de pintura romànica del MNAC», La Revista del MNAC, Barcelona, 11/2008, 4, s. p. 2 Segons J. Adell (ADELL, J.A. et al., La Catedral de la Seu d’Urgell, Manresa/Barcelona, 2000, p. 67-68), l’anàlisi de les estructures de Santa Maria d’Urgell permet constatar que l’obra es va començar per l’extrem sud-est, és a dir, pel braç sud del transsepte, entre 1120 i 1140. 3 BATLLE, C., «La Seu d’Urgell a la segona meitat del segle XIII, segons els testaments», Urgellia, 1980, III, p. 369-417, espec., p. 385, 410, n. 72. 4 ADELL, J.A. et al., cit. supra, n. 2, p. 188. A mb motiu de la recent adquisició per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya d’un fragment de pintura mural titulat Disputa i Arrest de santa Caterina (fig. 5), 1 provinent d’una col·lecció particular catalana però que en ori- gen pertanyia a la decoració mural de l’antiga capella de santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell (Lleida), s’ha pogut estudiar amb més profunditat aquest primerenc i peculiar cicle hagiogràfic dedicat a terres catalanes, a mitjan segle XIII, a la santa d’Alexandria. La capella, les parets de la qual apareixen ac- tualment despullades, amb pedra vista, és, en realitat, l’absidiola de l’extrem del braç de l’Epístola del creuer de la catedral romànica, les obres de la qual es daten entre el 1120 i el 1140 (figs. 1-2). 2 Tot i que no es desconeix l’advocació original de la mateixa, molt probablement un canvi de titulació als anys centrals del segle XIII va comportar, como es veurà, la realització de l’ambiciós conjunt de pintura mural, objecte del present estudi. De fet, al 1289 es troba el primer esment a la capella amb la seva nova ad- vocació. Es tracta del testament de l’esposa d’Arnau de Sagraç, que, després d’expressar el seu desig de ser enterrada al cementiri de sant Domènec, con- cedeix una lliura de cera a l’altar de santa Caterina de la catedral. 3 No obstant això, se sap que la seva advocació va ser posteriorment substituïda per la de santa Llúcia, tot i que encara en una visita de 1564 es reconeix que la capella era «vulgarment dita de santa Caterina». 4 Molt probablement la col·locació d’un retaule barroc dedicat a santa Llúcia en la primera meitat del segle XVII va ocultar bona part de les pintures medievals, i van ser emblanquinades, poste- riorment, la resta de les parets de la capella al segle XVIII. Tal com proposa J. Santa Caterina retrobada: el programa de la Catedral de la Seu d’Urgell i el seu context * Manuel Castiñeiras «Després d’un lent i fatigós ascens de dues hores coronem el cim de Santa Caterina [...] No hi ha res dalt de la roca que cridi l’atenció excepte una ermita o capella, de sostre tan baix que a penes dóna cabuda a una persona dreta i construïda toscament, a base de car- reus superposats sense argamassa ni ciment: el terra és de lloses sense tallar, i es creu, malgrat la seva uniformitat, que els àngels van enterrar miraculosament en ell a santa Caterina després del seu martiri a Alexandria.» John Lewis Burckhardt, Viaje al Monte Sinaí [1816], Barcelona, 1991, p. 123.