36 sociòleg. universitat autònoma de Barcelona Salvador Cardús televisió i identitat nacional. Esplendor i declivi de la televisió autonòmica catalana malgrat les diicultats que hagin pogut sorgir des dels seus inicis mateixos, durant vint anys tVC ha complert els seus objectius de representació institucional i ha per- mès una certa representació pública de normalitat lingüística catalana, encara que sigui només pel fet de fer possible l’existència d’un registre televisiu absolutament actual. Es pot assegurar amb tota la certesa del món que, considerat globalment, el projecte de televisió autonòmica catalana, amb els seus dos canals, tV3 i C33, ha estat un dels majors èxits polítics del govern que els va crear. tot i algunes debilitats –indubtables–, l’autor assegura que es pot airmar que tVC ha estat fonamental en la creació d’un espai català de comunicació, és a dir, d’un àmbit de llengua, cultura i comunitat política que ha afavorit en certa manera «la redistribució del poder cul- tural entès com la capacitat de recreació de les identitats col·lectives en un context de mundialització de l’economia i de la cultura, i d’un poder que avui dia s’exerceix sobretot a través del control de l’espai geopolític de la comunicació». Ara bé, més enllà d’aquest balanç, necessari, quins són els punts febles, els desaiaments –la persistència, a Catalunya, d’un espai de comunicació espanyol encara hegemònic– i els reptes –el paper de tVC com a instrument de reconstrucció nacional en el món actual? Aquestes i altres qüestions són objecte d’anàlisi en aquest article. Televisió autonòmica i context polític No es pot explicar el naixement dels primers canals de televisió autonòmics de principis dels anys vuitanta sense tenir en compte el principal factor con- textual de la realitat social i política d’aquella Espanya: acabava de sortir de VIA 06 05/2008 REvista dEl CEntRE d’Estudis JoRdi PuJol