1 La forma de la guerra Jaume Villalonga Bustillo Teoria de les arts (30750) Antoni Marí Muñoz Universitat Pompeu Fabra (meclap) 24 de Juny de 2013 I. Introducció. Contràriament a la tendència més que habitual d’entendre el desenvolupament tecnològic només com una forma de millora de la qualitat de vida d’una societat, les revolucions industrials dels segles XVIII i XIX a arreu d’Europa no minvaren el pes que la guerra sempre ha tingut a totes les cultures, sinó que assentaren les bases de la destrucció sense precedents que el segle XX materialitzaria. La guerra patí moltes transformacions, és clar, però la seva centralitat resultà intacta si no incrementada. Llavors, el progrés modern no tan sols significà l’increment del Dzbenestardz de les societats més Dzavançadesdz, sinó que ȋespecialment) es traduí en el domini de noves tècniques de destrucció totalment deshumanitzades. Tot i així, sembla com si des de la Segona Guerra Mundial la guerra ja no existís per als europeus. L’absència de conflictes sagnants a dins el territori de les primeres potències de l’hemisferi nord deu ser una de les raons d’aquest oblit. De totes formes, encara que Europa no en sigui tant conscient com en dècades anteriors, la guerra no ha desaparegut pas de la vida humana del segle XXI. Ja des de les darreres dècades del segle XX, la guerres s’han exportat a altres països o bé han anat canviant de forma. Primer de tot, cal preguntar-se què és guerra i què no ho és. En aquests moments de la història, un segle després de la Primera Guerra Mundial i absorbits pel vertigen d’un nou mil·lenni, ens trobem que la guerra ja no és el que era degut a les noves formes que ha anat adoptant. Però pensem en guerra i ens venen al cap imatges clàssiques de cinema bèl·lic. Sovint la representació tarda a adequar-se a la realitat. Altres cops la imaginació s’avança a la realitat. Aquest és el cas, per exemple, de George Orwell i la seva obra mestra 1984 (1949), o dels expressionistes alemanys de principis de segle XX. Amb tot, la guerra sembla que és lluny per als europeus. L’hem d’anar a buscar al cinema bèl·lic o a l’estranger. En