RES S ENYES André BAZZANA, Patrice CRESSIER, Pierre GUICHARD: Les chilteaux ruraux d'Al- Andalus. Histoire et archéologie des Husun du sudest de I'Espagne (Madrid, Casa de Velázquez, 1988),326 pp. L'obra de Pierre Guichard així com la d'altres investigadors amb els quals ha col-laborat és ja en aquests moments molt ampla i coneguda deIs especialistes. El que no és tan freqüent és el trabar-se amb un trebaIl més general i amb una idea globalitzadora sobre els caracters deIs casteIls en la societat andalusina medieval i el seu paper com a ver- tebradors del territori i del poblament. A més a más pot dir-se que és la primera vegada que aquest autor extén el seu model d'aqueixa societat islamica a zones en principi no compreses en el territori inicial deIs seus estudis: el Sharq al- Andalus. Elllibre es traba dividit en cinc grans capítols dedicats al problema historic i arqueologic deIs casteIls a Al Andalus; a la sella presencia i significat en les fonts escrites musulmanes i també a la sella aparició en la documentació cris- tiana del segle XIII;el tercer capítol con- tinua amb la morfología i tipologia deIs castells en base a les excavacions arqueologiques, amb els casos més desenvolupats de l'Alpujarra granadina i de l'antiga kura de Tudmir, mentre el quart capítol, el més extens, arreplega l'estudi del casteIl i tefe de la VaIl d'Uixo, Shun en les fonts islamiques, tant en la sella aparició documental com, més detalladament, en la sella vessant arqueologica, sobre la qual fa una analisi de les estructures castrals i d'habitat així com de l'utillatge ceramic hi trobat. El darrer capítol és el dedicat a la descripció deIs territoris castrals com unitats Iligades a les comunitats que hi vivien, amb exemples detaIlats de CuIla i Sumacarcer al País Valencia, i de Dalies a Almeria. Les conc1u;ions general s de l'obra fan referencia a una definició de que seria el hisn/casteIl musulma i a un esquema de l'organització del poblament rural, fets tant a partir de les fonts escrites com de les dades arqueologiques. L'observació fonamental és el que consideren els casteIls com unitats vertebradores del territori així com que existien relacions de dependencia éntre eIls i els nuc1is de poblament que s'hi trobaven en el seu territori respectiu, malgrat que les fonts Revista d'História Medieval 3, pp. 249-290