— 287 — SOBRE LES MARQUES SYN/SYNE I LA SEVA IDENTIFICACIÓ AMB C. TROCINA SYNECDEMUS, SEVIR AUGUSTAL DE LA COLÒNIA DE BARCINO Diana Gorostidi Pi Institut Català d’Arqueologia Clàssica 1 Una llarga sèrie de segells sobre àmfores Dres- sel 2-4 localitzats a Sant Vicenç dels Horts i altres punts de l’ager Barcinonensis, vint-i-cinc amb la forma SYNE i quinze amb la variant SYN (cf. corpus, núm. 109), sembla que es corresponen amb el nom de C. Trocina C. lib. Synecdemus, sevir augustal de la colònia de Barcino (Morera, Olesti i Carreras, 2010, p. 70; Morera, 2011, p. 224) (figura 69). El personatge és conegut per un pedestal ho- norífic recuperat recentment a l’església del cas- tell de Castelldefels (Mayer, 1980; López Mullor, 1992; Fabré, Mayer i Rodà, 1997 [= Inscriptions Romaines de Catalogne, IV, Barcino (IRC, IV)], núm. 112; Hispania Epigraphica, núm. 5 (1995), p. 139) 2 i datat, per la relació de la gens Trocina i la Pedania amb L. Licinius Secundus, el poderós accensus de L. Licinius Sura, en la primera meitat o mitjan segle ii dC (IRC) 3 (figura 70). La sem- blança entre la forma abreujada Syne- de les àm- fores i el cognomen del sevir, un nom grec desco- neguten la resta de l’epigrafia d’Hispània —encara 1. Investigadora contractada del programa Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquest treball s’ha realitzat dins del projecte de recerca «Explotación, uso e intercambio de materias primas inorgánicas entre el norte de Hispania y el sur de la Galia y puertos de Roma» (HAR2008-04600) i del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya «Produccions artístiques i ciències de l’Antiguitat» (SGR-2009-1087). Vull agrair a Piero Berni i a Cèsar Carreras que m’hagin invitat a tractar aquest tema en aquesta monografia, i a Isabel Rodà els consells i que m’hagi deixat consultar el seu manuscrit sobre la gens Cor- nelia (Rodà, 2012). 2. IRC, IV, núm. 112: C(aio) Trocinae / C(aii) lib(erto) / Synecdémo / IIIIIIvir(o) Aug(ustali) / Valeria Haliné / ma- rito optimo. 3. Cf. IRC, I, núm. 125. Sobre la relació de C. Trocina Onesimus amb L. Licinius Secundus, cf. infra. que present a Roma i a altres parts de l’Imperi (Solin, 2003, p. 970)—, permet conjecturar un vincle raonable entre tots dos documents, mal- grat l’evident decalatge cronològic de més d’un segle que en principi hi ha entre l’epígraf i les marques, circumscrites al segon vintenni del se- gle i dC a partir de la seva localització en el dere- licte de La Giraglia (Còrsega). 4 En el present treball reconsiderem, doncs, la datació del monument de C. Trocina Synecde- mus, en vista de les novetats que ha significat la seva identificació amb el propietari de les mar- ques de la terrisseria. El pedestal està dedicat per l’esposa al perso- natge i respon, com veurem, a un homenatge de tipus privat, per la qual cosa és molt versemblant una localització originària en una vil·la propietat del personatge, la qual es devia trobar a la rodalia de l’actual Castelldefels (Mayer, 1980, p. 164; López Mullor, 1992, p. 398). Per altra banda, la forma peculiar del nom i la relativa proximitat de Castelldefels a la terrisseria de Sant Vicenç dels Horts són elements que indueixen en principi a descartar que es tracti de dos personatges dife- rents o de dues generacions amb un mateix nom. 5 4. Sciallano i Marlier, 2008, p. 125. Pel que fa a la data- ció, cf. corpus, núm. 109. La marca del derelicte va ser publi- cada com a NYS pels seus editors (Scilliano, 2006, p. 360), seguint erròniament la lectura NYS proposada per Pascual per als exemplars de Can Pedrerol (Pascual, 1977, p. 52, n. 10). Finalment, a partir del retrobament de la variant amb nexe SYNE al Mercat de Sant Vicenç dels Horts, C. Carre- ras va identificar la direcció de lectura correcta SYN i va posar la marca en relació amb les marques de Barcino (Car- reras, Olesti i Morera, 2010, p. 70-71). 5. Cal tenir present que els noms dels esclaus probable- ment eren triats pel seu patró, i és lícit plantejar-se com a improbable la repetició d’un nom tan sonor com Synecde-