Lauro 30 10 Treballs La topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració Josep M. Vila i Carabasa Ainhoa Pancorbo i Picó Arqueociència SC SL Col·laboradors del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona Treballs En el present article presentem una síntesi molt succinta dels princi- pals resultats de l’estudi que so- bre l’evolució de la trama urbana de Granollers en època medieval vàrem dur a terme durant l’any 2006. L’Ajuntament, conscient del seu deure de protegir el patrimoni arquitectònic i arqueològic de la ciutat, volia disposar d’una eina que li permetés prendre mesures de pro- tecció del nucli medieval. Per aquest motiu va demanar a la Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, un es- tudi de topograia arqueològica que aplegués una notícia objectiva i sis- temàtica de totes les restes medievals conegudes ins ara, inclosa la mura- lla, i que intentés deinir l’urbanisme d’aquella època a través dels indicis coneguts. L’estudi, elaborat per qui signa el present article, va ser dirigit pels doctors Raquel Lacuesta i Al- bert López, del Servei del Patrimo- ni Arquitectònic Local, i per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers. També vam comptar amb la col·laboració de la historiadora Cinta Cantarell. Finalment, les planimetries inter- pretatives de l’evolució històrica de la població van ser encarregades a l’empresa Centum i elaborades per Sacramento Castillo. Pel que fa als límits del treball, la proposta se centrava en el recinte medieval de la ciutat, entès com l’espai situat dins del perímetre de la muralla construïda a partir de 1366. Cronològicament, l’estudi ha- via d’abastar l’evolució urbana de la població durant tota l’edat mitjana i ins al inal del segle xvi, moment en el qual el creixement de la ciutat s’estengué de manera decidida fora de les muralles medievals. De tota