1 JAUME PÒRTULAS (UNIVERSITAT DE BARCELONA) HAS AGAFAT LA CIGALA PER L'ALA A propòsit d'un Topos Epòdic Aquesta comunicació desenvolupa una sèrie de reflexions suscitades per un fragment arquiloqueu, el 223 West, 1 que fa més o menys així: tevttigoı ei[lhfaı pterou' Has agafat la cigala per l’ala Martin West, amb la seva prudència habitual en aquest terreny (prudència que, en el seu moment, alguns titllaren d’exagerada), el situa entre els Fragmenta incerti generis: resulta impossible decidir si aquest dímetre, que ens ha pervingut isolat i sense context, formava part dels iambes o bé dels epodes. No es pot demostrar, naturalment, que la seva ubicació tradicional sigui la correcta; però no deixa de resultar la més versemblant. Recordem que, per a la majoria de vells editors, el dímetre iàmbic en qüestió solia formar part d’allò que en altre temps s’anomenava l’Epode primer, el famosíssim Epode primer contra Licambes (pavter Lukavmba…). És clar que ara sabem, gràcies a les troballes papiràcies, que aquest no era pas l’Epode primer, en l’edició alexandrina. Però aquesta constatació resulta important, en tot cas, per a les temptatives de reconstruir el llibre (alexandrí) dels Epodes; ho és també per aquells intèrprets — si encara en queda algun — que malden per bastir una biografia d’Arquíloc, i sobretot dels seus avatars sentimentals, a través d’aquestes romanalles; però no afecta gens, o amb prou feines, les propostes de reconstrucció de l’Epode concret. Per altra banda, em cal observar, just de pasada, que faig cas de la persuasiva argumentació de Bossi (1990: 226 ss.) i adopto el text de Bergk, acceptat també per Tarditi; no pas la manera com l’edita West (i abans d’ell Lasserre, i també Adrados), adoptant una restitució (brillant, però innecessària) de Hermann Diels: tevttigoı ejdravxw pterou' . El sentit no canvia amb prou feines. La frase s’havia convertit en un proverbi, tal com recorden Lasserre & Bonnard (1958: 52: “L’image d’Archiloque avait passé en proverbe”), un proverbi recollit per Apostoli (xvi, 32). 2 Però en el context present, no són pas els problemes ecdòtics allò que m’interessa, sinó més aviat una qüestió que afecta el Nachleben de l’obra arquiloquea. Els testimonis de la tradició indirecta, a partir dels quals hom reconstrueix el fragment, són, per una banda, Llucià de Samòsata i, per l’altra, els bizantins Lleó el Filòsof i Constantí de Rodes. 3 Si hom accepta la reconstrucció de Diels, Lasserre i West, aquests darrers són els que transmeten el text més 1 Fragment 143 Bergk = 88a Diehl = 160 Lasserre = 167 Tarditi. 2 CPG II 666, 8 ss. Leutsch-Schneidewin. 3 Lleó ‘el Filòsof’ (anomenat també ‘el Matemàtic’), nascut ca. 790, mort més tard de 869; metropolità de Tessalònica entre 840 i 843. Tingué fama d’astròleg i va construir autòmates complicats. Com a poeta, fou notori pels seus epigrames. Constantí de Rodes, nascut ca. 880-890, mort més tard de 931, es consagrà especialment a les ekphraseis i a la poesia satírica; fou asecretis de Constantí VII. La seva poesia satírica consisteix, sobretot, en llargs i feixugs catàlegs dels vicis dels seus adversaris. Manllevo ambdues notícies a Kazhdan (OBD 1991).