2004 532 informe econòmic i social de les Illes Balears El temps de la cultura Pau Rausell Köster Economista. Professor titular del Departament d’Economia Aplicada. Universitat de València Introducció La prospectiva social al voltant del fenomen de la cultura repeteix amb prou recurrència el relat que derivam ineludiblement cap a l’espai de la banalització dels missatges simbòlics, és a dir, cap a l’ocàs de la cultura. Per als més, el detriment del significat profund, la massifi- cació, la reducció de la diversitat cultural com a resultat de la globalització, els fracassos dels sistemes educatius en la transmissió dels esdeveniments essencials de les nostres històries i literatures, la tergiversació mediàtica dels esdeveniments culturals, la invasió de les hordes turístiques als emplaçaments culturals i fins i tot l’aparició d’Internet, són percebuts com la prova irrefutable d’una decadència que ens acosta a uns entorns socials més pobres, reduïts i que limiten la condició humana sotmesa al bombardeig de la televisió i als missatges publicitaris que només activen i reforcen la nostra condició d’éssers consumidors. Una de les causes d’aquest procés s’atribueix, sens dubte, a la invasió de l’esfera econòmica en els processos de creació, producció, distribució i consum de la cultura i la conversió d’aquesta en valors i béns intercanviables en mercats. Alguns altres autors, els menys, i des de l’eco- nomia, en contra de la teoria del pessimisme cultural argumenten que la incorporació de la cultura als circuits d’intercanvi del capitalisme ha incrementat la diversitat cultural, ha pos- sibilitat l’expressió de demandes que abans quedaven ocultes, ha reduït les barreres d’en- trada d’accés a la pràctica cultural i ha reduït el control que grups d’interès («les Acadèmies» o els reputats) tenen sobre la distribució, i, finalment, afavoreix la innovació i l’exploració artística lliure de traves (Cowen, 1998). Sense pretendre rebatre les primeres consolidades perspectives de la teoria social, for- mulades a vegades des de cert desdeny generacional davant d’una realitat que cons- trueix constantment noves gramàtiques simbòliques que difícilment resulten maneja- bles per als que articulen la seva crítica, volem defendre en aquest text la visió que pre- cisament la cultura defineix la nova frontera de l’articulació del capitalisme i que preci- sament la seva dimensió econòmica és la que l’allibera dels, en altre temps, monopolis de la distribució, limitats a les apreciacions i disquisicions dels cercles d’iniciats. La cul- tura és en aquest nou entorn potser més accessible que mai, més a l’abast del conjunt