319 A. Palomo, R. Piqué y X. Terradas (ed.) Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado, Sèrie Monogràfica del MAC-Girona 25.2, Girona 2013, ISBN 978-84-393-9024-4 (pág. 319-326). LA CONSTRUCCIÓ DE SITGES AMB EINES DE FUSTA O BANYA I DE FERRO AL CENTRE D’EXPERIMENTACIÓ PROTOHISTÒRICA DE VERDÚ Georgina Prats* Natàlia Alonso* Francesc Cantero** Dani López*** Antoni Palomo**** Oriol López***** Alfredo Cano****** Durante la primera fase de experimentación agrícola en el Centro de Experimentación protohistórica de Verdú se ha llevado a cabo la construcción de seis silos de almacenamiento (troncocónicos, globulares y cilíndricos). Según las herramientas empleadas (picos de cuerno y palos cavadores en madera, y picos de hierro) corresponden a una teconología asociada al Neolítico/Edad del Bronce y la Edad del Hierro/época ibèrica. Se ha analizado el proceso de excavación de los silos y se ha experimentado sobre el proceso de almacenamiento y de sus capacidades. Construcción de silos, almacenamiento, picos de cuerno, picos de hierro, palos cavadores de madera. During the first phase of experimentation on agriculture at the Centre of Protohistoric Experimentation of Verdú the construction of six storage pits (of troncoconical, globular and cylindrical section) has been carried out. The tools employed (pickaxes made of horn and digging sticks in wood, and iron pickaxes) replicate those of the “Neolithic/ Bronze Age” and the “Iron/Iberian Age”. The process of excavation of the storage pits has been recorded and analyzed, and some first experiments with storage and the calculation of capacities have been carried out. Construction pits, storage, pickaxes made of horn, iron pickaxes, digging sticks in wood. * Grup d’Investigació Prehistòrica, Dpt. Història, Universitat de Lleida HAR2008-05256, SGR2009-198. ** Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona *** Món Iber Rocs, S. L. **** Arqueolític. Estudi i difusió de patrimoni/UAB ***** Laboratori d’Arqueobotànica, Universitat Autònoma de Barceolona ****** Col·laborador 1.- http://www.lesquerda.cat/web/ 1. INTRODUCCIÓ A L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL EN AGRICULTURA La finalitat de l’arqueologia experimental és la com- provació de les hipòtesis i les teories que aporta l’evidència arqueològica, així com possibles inter- pretacions sobre la funció d’un espai, d’un conjunt d’estructures o també de la relació de l’estructura amb el seu contingut, que generalment no són de- mostrables. Així doncs, l’experiment és un sistema pel qual es pot verificar una hipòtesi, destinada de fet, a entendre i conèixer l’activitat humana 1 . Així, l’arqueologia experimental com a eina d’investigació i divulgació, o més adequadament, l’experimentació en Arqueologia com a perspectiva de contrastació d’hipòtesis (Morgado/Baena/García 2011, 21) ha patit un rellevant progrés al llarg de les últimes dècades. Aquest desenvolupament es deu a les capacitats ex- plicatives i interpretatives, que la seva pràctica té dins de l’anàlisi del registre arqueològic i del comporta- ment de les societats humanes. El procés experimental té una metodologia rigorosa i utilitza les normes estrictes de la ciència implicada. A diferència de la mera contemplació passiva, l’experi- mentació intervé de manera activa en l’observació fent possible la seva repetició, aïllament i variant els seus elements d’anàlisis. No obstant, les aplicacions meto- dològiques de la seva pràctica han estat a vegades mal estructurades i, sovint, desvirtuades. Una vegada s’ha completat l’experiment es fa una comparació dels resul- tats de la prova i de les dades arqueològiques. Si hi ha