32 VIA 20 12/2012 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume La secessió a la ciència política La literatura especialitzada sobre la secessió és força nova a l’acadèmia. La ciència política «normativa i empírica» no girà la mirada envers aquest fenomen ins a la darrera dècada del segle passat. Fou la caiguda de la Unió Soviètica el fet que incentivà els politòlegs, especialment els d’Estats Units, a treballar sobre la secessió d’una manera especíica. En aquest article, Marc Sanjaume tracta tres qüestions que han abordat aquests estudis: en primer lloc, l’aspecte teòric normatiu, que s’interroga sobre la legitimitat del fenomen; en segon lloc, el teòric explicatiu, que cerca explicacions o factors que ens ajudin a entendre per què es produeixen secessions al món; i, inalment, esmenta alguns estudis empírics i es pregunta què se sap de la secessió. Però abans, l’autor assenyala la conveniència d’establir una deinició d’aquest fenomen. 1. Què és la secessió? La deinició de l’objecte d’estudi sempre és confusa per al cas que ens ocupa. A més a més, tant en l’àmbit de l’acadèmia com en el polític, el concepte de secessió sol anar de la mà d’altres conceptes que afegeixen com- plexitat a la seva deinició com ara el de sobirania i el d’independència. Per tant, un primer aclariment necessari és la relació d’aquests dos darrers conceptes respecte del de secessió. Considerem que una secessió sempre va associada a la creació d’un nou estat en un territori concret de l’estat matriu. I la creació d’aquest nou estat implicarà (i) una transferència de sobirania de