243 Algunes claus per arribar a algunes fonts de Mercè Rodoreda Mariàngela Vilallonga Abstract: This paper examines some sources of the work of Mercè Rodoreda, revis- its some quotations which the author included in her text —explicit or not—, re- veals an erudite reference to Plutarch in the story Paràlisi, and inally suggests a pos- sible connection with the work of Madame de Staël. Keywords: Rodoreda – Plutarch – classical tradition – Switzerland – literary quo- tations Aquest paper vol donar a conèixer per escrit una dada sobre un passatge d’una narració de Mercè Rodoreda que vaig facilitar de viva veu en la taula rodona de cloenda d’un dels molts cicles que, sobre l’obra de l’escriptora, es van programar l’any del centenari del seu naixement. 1 La dada es podrà afe- gir al catàleg, necessari i encara mai confegit, de les fonts rodoredianes, quan s’endrecin. La dada té a veure amb les edats i amb els grecs. Mercè Rodoreda amaga sovint les fonts que utilitza en les seves obres. Amb tot, en els pròlegs de les seves novel·les, penso en el de Mirall trencat, de 1974, en el de Quanta, quanta guerra... de 1980, o en el de la 26ª edició de La plaça del Diamant, de 1982, autèntiques ars dicendi de Rodoreda, l’autora ens fa explícites algunes claus que ens ajuden a obrir les portes de la imitatio que duia a terme, en el sentit que els clàssics i els autors del Renaixement do- naven a aquest recurs a bastament utilitzat. 2 1. Es tracta del cicle El món de Mercè Rodoreda i Mercè Rodoreda al món, que vaig coordinar i presentar al Centre Cultural La Mercè de Girona, els dies 1, 8, 15, 22 i 29 del mes d’abril de 2008. 2. Entre d’altres, s’han ocupat darrerament de les fonts rodoredianes Miralles 2007: 178- 188 i Campillo 2010: 43-67.