1 I, me and my party: els diputats/es del Parlament a Twitter Marc Esteve i Del Valle : Doctorand del programa de Societat de la Informació i del Coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Twitter: @mestevedelvalle www.surfandpolitics.com Rosa Borge Bravo: Professora de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Twitter: rosaborgeb http://www.uoc.edu/webs/rborge/ES/curriculum/index.html Publicat a Àmbits, Monogràfic sobre Transformacions del Sistema de Partits, Desembre 2014. http://ambitscolpis.com/2014/12/09/i-me-and-my-party-els-diputatses-del-parlament-a- twitter/ “Birds of the same feather tweet together” (Himelboim et al., 2013) Jack Dorsey creà Twitter el 21 de Març del 2006; El 2014 l’empresa registrà 285 milions d’usuaris actius (Twitter, 2014) 1 Són múltiples els autors que han analitzat des de diferents angles la influencia de les xarxes socials en el vot, la mobilització política i les campanyes electorals. Tot i això, els anàlisis sobre les interaccions dels parlamentaris a Twitter i els efectes que aquesta xarxa social pot tenir en el funcionament dels Parlaments i en la comunicació entre els seus membres escassegen. Entre els pocs estudis que aborden aquesta problemàtica cal destacar els duts a terme sobre els congressistes americans (Golbeck, et al., 2010), els parlamentaris australians (Grant et al., 2010; Missingham, 2010), els politics de Corea del Sud (Yoon and Park, 2014) i els diputats del Parlament de Catalunya (Esteve i Borge, 2014). Aquests anàlisis mostren la rellevància de Twitter com a mitjà que, tot i reproduir i consolidar les diferències ideològiques i partidistes , un augment del 30 % anual. En tant que Mitjà de Comunicació i Xarxa Social, Twitter ofereix la possibilitat de transmetre el missatge a una àmplia audiència a la vegada que possibilita una personalització dels fluxos comunicatius fins a nivells mai observats en política. A més a més, Twitter permet als usuaris establir un diàleg directe amb els parlamentaris així com crear, filtrar o compartir continguts. Tanmateix, Twitter també exerceix una pressió horitzontal i participativa sobre les estructures jeràrquiques dels partits i difumina la seva tradicional estratègia comunicativa basada en una divisió dels missatges dirigits als seus membres i a la resta de la ciutadania.