MATERIA 2, Naturaleses, 2002, pp. 279-286. Francesc Massip NOVA REPRESENTACIÓ PLÀSTICA DE LA DANSA DE LA MORT En el mar c d’una r ecer ca sobr e el gèner e cor eogr àfic macabr e 1 , hem loca- litzat una nova representació plàstica de dansa macabra del segle XV a Catalunya, una peça absolutament inèdita i desconeguda fins al present. Es tracta d’un capitell que actualment es troba al pati interior de la casa Es- torch de Girona, un edifici privat que, segons una inscripció conser vada in situ, fou constr uït el 1873 per Josep Felip i Sabina Sayol, i que presenta una ar quer ia de tr es ober tur es ojivals i dues mitges ar cades als extr ems, amb quatre capitells figurats que semblen de finals de la quinzena centú- ria. Segons l’arquitecte restaurador de l’edifici, el conjunt procedeix del castell de Cartellà, on ornaria la galeria que dóna al pati, una zona cons- tr uïda a cavall dels segles XV-XVI . L’únic element de la casa Estorch que pr esenta un clar par entiu amb els or naments conser vats in situ al pati del castell és una finestra gòtica amb mensuletes or namentals en guisa de caps, per ò no pas les ar cades i capitells que ens inter essen. La semblança estilística tant de les figures esculturades com de la peculiar forma del capitell d’àbac octogonal amb un altre capitell conser vat al Museu d’Art gironí (núm. 133) procedent de l’antic convent de Sant Francesc de Giro- na, ens han conduït a establir com a versemblant una procedència idènti- ca. El convent franciscà, que va ser constr uït entre els segles XIII i XV i ser via de residència reial quan el monarca visitava la ciutat, fou destr uït després de la desamortització (1835) i en queden algunes arqueries a la galeria d’art El Claustre del carrer Nou, així com altres de traslladades al pòrtic de l’església de S’Agaró. El conjunt dels quatre capitells de la casa Estorch i el del Museu d’Art podrien haver constituït una galeria del convent franciscà, distinta dels fragments de claustre conser vats, i formen una clara unitat iconogràfica vinculada al tema de les darreries i del judici particular de cada home, immediatament despr és de la mor t. Refor cen aquesta lectur a dues mèn- sules que completen el programa, l’una al Museu d’Art (núm. 131), l’altra encastada al fons del susdit pati acompanyant l’arqueria: ambdues, gaire- bé idèntiques, mostr en un par ell d’àngels que sonen tubes, això és, el senyal de la resurrecció, el clangor o toc per despertar els morts (fig. 1). Perquè el capitell del Museu d’Art representa la resurrecció dels morts (8 figures 1 Vegeu M ASSI P, Fran- cesc, «La mort en dansa: anà- lisi de les comparses de la mort en el context europeu», Revista d’Etnologia de Catalun- ya, 17, XI-2000, pp. 127-8. 1. Mènsula dels àngels trompe- ters. Casa E storch, Girona.