LA MUNDIALITZACIÓ I L'EDUCACIÓ FORMAL Andrés Piqueras CAPÍTOL DEL LLIBRE Reinventar l’ensenyament. Reptes de l’educació pùblica catalana en l’era de la globalització. Editorial CEPC. Barcelona, 2002. Postures sobre l'educació L'educació s'ha investit al llarg del temps d'una aurèola quasi mística, com font potencial de benestar i superació personals tant com de progrés col-lectiu. Un idealisme de caire hegelià la situa com centre de qualsevol tipus d'avanç humà, i també de tota empresa de transformació social. Amb la construcció de l'escola de masses, paral-lela a la consolidació de la forma d'organització estatal en bona part d'Europa i després en la resta del món, es difonen i intensifiquen en l'imaginari col-lectiu alguns dels principals mites entorn de les bonances d'una educació "generalitzada" per a tota la població. Es prediquen així les seues possibilitats anivelladores de les desigualtats mitjançant les suposades vies de movilitat social que ofereix, basades en l'estricte mèrit personal (a cadascun segons el seu merescut). S'al-ludeix a la contribució a la millora general de la societat quan més s’inverteix en quantitat i qualitat educatives, donats els avanços en qualificació i per tant en productivitat que aquestes comportarien en el pla col-lectiu, paral-leles a la major empleabilitat i desenvolupament de potencialitats de cadascun/a en allò individual. Per últim, segons aquestes perspectives, l'educació generalitzada contribuiria a fer una societat més sana, així com millors i més cívics ciutadans. Des de la sociologia crítica, i especialment la marxista, no obstant, les coses s'han contemplat de manera molt diferent. L'educació ha sigut assenyalada com un instrument privilegiat de les classes dominants en cada moment històric per formar individus en consonància amb els seus interessos, o el que és el mateix, integrats en el seu ordre. En general, eixes classes se serveixen de l'"educació" per difondre la seua pròpia visió del món, sancionant com