15 DOCUMENT C omencem, però, llançant una pre- gunta potser agosarada: és realment Zamenhof el creador de l’esperanto? Ell mateix rebutjava aquesta apel·lació i demanava que, en tot cas, se’l considerés l’iniciador de la llengua, ja que aquesta era el producte del conjunt dels seus usuaris. Una visió purament numèrica dels diccionaris més importants de la història de l’esperanto semblen donar-li la raó. L’anomenat Primer Llibre, l’obra fundacional de l’esperanto pu- blicada per Zamenhof el 1887, contenia un diccionari amb 904 arrels 1 . No obstant això, el seu Diccionari Universal, del 1894, pre- sentava ja vora 2.600 arrels i el Diccionari d’Esperanto de Kabe 2 (el 1910), unes 5.000 arrels. Ja després de la mort de Zamenhof, el Diccionari Complet, publicat el 1934, con- tenia 6.902 arrels, mentre que el Diccionari Complet Il·lustrat de 1970 en tenia 15.250. L’última revisió d’aquest diccionari, edita- da el 2002, arriba ja a 16.780 arrels. Així, doncs, sembla que el lèxic de l’esperanto s’ha multiplicat per tres des de la mort de Zamenhof, ara fa 90 anys. El creixement del lèxic resulta molt conside- rable, però és conegut que les paraules són la part més mutable d’un idioma. Hi ha canvis en l’estructura més profunda de l’esperanto? En què difereix l’estructura de l’esperanto de fa cent anys amb l’actual? Creació i evolució de la llengua esperanto Hèctor Alòs i Font En el seu famós Curs de Lingüística General, Ferdinand de Saussure subratlla la inevitabilitat del procés de canvi en les llengües i, per recalcar-ne més la força, pronostica també que, si una llengua planificada se socialitza, inevitablement evolucionarà igual que qualsevol altra llengua: “Passat el primer moment, la llengua [esperanto] entrarà molt probablement en la seva vida semiològica; es transmetrà per lleis que no tenen res de comú amb les de la creació reflexionada i ja no es podrà tornar endarrere” (Saussure 1969: 111). Cent vint anys d’evolució de l’esperanto han demostrat que el fundador de la lingüística moderna va encertar. Per demostrar-ho, veurem en quins aspectes fonamentals ha evolucionat l’esperanto i ens demanarem quins factors l’han fet canviar. Això ens farà plantejar si hi ha elements pel quals l’evolució de l’esperanto pugui resultar diferent de la d’altres llengües vives, la qual cosa ens portarà a intentar respondre a una pregunta que sovint es fan els qui no parlen la llengua: l’esperanto es dialectalitzarà i acabarà dividint-se? En què ha canviat? Trobem, de fet, en esperanto canvis en tots els terrenys: fonètic, morfològic, sintàctic i semàntic. En la fonètica, trobem una evolució des de ben aviat a la llengua en el desús del fonema /x/ (corresponent a la lletra ĥ de l’esperanto) 3 . Aquest so s’ha substituït gai- rebé sempre per /k/, probablement per la dificultat per a molts parlants d’oposar els fonemes /x/ i /h/ (respectivament, la jota castellana i la hac aspirada anglesa). Així, mots com arĥivo o ĥemio (respectivament: Evolució quantitativa del lèxic en els diccionaris d’esperanto Saussure subratlla la inevitabilitat del procés de canvi en les llengües i pronostica també que, si una llengua planificada se socialitza, inevitablement evolucionarà igual que qualsevol altra llengua. Cent vint anys d’evolució de l’esperanto han demostrat que va encertar