59 TOT ENTENENT AMADOR MI ENTENGUA: LA TRANSMISSIÓ DEL POEMA 87 EN EL CANÇONER G D’AUSIÀS MARCH* JOSEP LLUÍS MARTOS ABSTRACT Ausiàs March’s poem 87, probably the most important for understanding his theory of love, is duplicated in G songbook. This codex has a complex structure for joining sec- tions of different backgrounds and codicological time. This is the reason for the repeti- tion of the poem, which appears in G 1 and G 2 sections, with transmission errors in both cases. From the study of these and its codicological variants, I establish the parentage of each version of the poem with other families of textual tradition. The results are expect- ed regarding the relationship of the G 1 section with F songbook, while the G 2 section, which features an amalgam of sources, had never been linked with the oldest textual tradition of the poetry of March: the H songbook. La gènesi del cançoner G d’Ausiàs March (Biblioteca Universitària de Valèn- cia, ms. 210) és, indubtablement, la més complexa quant a la presència de dife- rents materials codicològics directes. Ens aporta, en síntesi, seccions arrancades d’una àmplia recopilació miscel·lània de finals del segle xv (G 1 ) (Pagès i 35); un quadern també original, de transmissió independent del pas del segle xv al xvi (G 3 ) (Massó i Torrents 167; Archer 17), i uns poemes copiats prèviament per una mà del segle xvi en els vuit primers folis del volum, que donen lloc al sub- cançoner G 4 (Martos, «Cuadernos y génesis»). Aquests darrers materials són propers en temps i espai als responsables de la secció G 2 , composta per una sèrie de quaderns que unifiquen tres col·leccions prèvies (Martos, «La restaura- ción» 412): G 1 (f. 22-91 i 100-129) G 2 (f. 11-21 i 130-171) [copistes G2a i G2b] G 3 (f. 92-99) G 4 (f. 1-10) La idiosincràsia del volum es veu, per exemple, en la presència de cinc co- pistes diferents, dos dels quals he discriminat i caracteritzat recentment: un com a únic responsable de G 4 (Martos, «La gènesi del cançoner G») i un altre que he anomenat G 2 b perquè és el copista secundari de G 2 , enfront de la tasca essencial de transcripció duta a terme en aquest subcançoner per G 2 a (Martos, * Aquest treball s’emmarca dins el projecte Del impreso al manuscrito: hacia un canon de transmisión del cancionero medieval, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (FFI2008- 04486), del qual sóc investigador principal.