274 Gastroenterol Hepatol. 2008;31(5):274-9 ORIGINALES RESUMEN INTRODUCCIÓN: Numerosos ensayos clínicos demuestran una alta eficacia en el tratamiento con interferón pegilado y ri- bavirina; sin embargo, se conoce poco sobre los resultados obtenidos en la práctica clínica. OBJETIVO: Evaluar en la práctica clínica la respuesta y los factores que influyen en el tratamiento de la hepatitis cróni- ca por el virus C. MATERIAL Y MÉTODOS: Entre agosto de 2001 y diciembre de 2005, se trató a 219 pacientes con interferón pegilado (alfa- 2a en dosis fijas o alfa-2b según el peso) y ribavirina. Los pacientes que presentaban un genotipo 1 o 4 recibieron tra- tamiento con interferón pegilado alfa-2a (180 g/semana) y ribavirina (1.000 mg/día si < 75 kg o 1.200 mg/día si > 75 kg) o interferón alfa-2b (1,5 g/kg/semana) y ribavirina (10,6 mg/kg/día) durante 48 semanas. Los pacientes con genotipo 2 y 3 fueron tratados durante 24 semanas con la misma pau- ta de interferón pegilado alfa-2a o alfa-2b, pero con 800 mg de ribavirina al día repartida en dos dosis. La respuesta vi- ral sostenida (RVS) se ha determinado como la negatividad del ARN del virus de la hepatitis C a los 6 meses después de finalizar el tratamiento. RESULTADOS: Se incluyeron 219 pacientes (un 69% varones, con una edad de 44 ± 10 años). Como antecedentes epidemio- lógicos, un 22,4% había consumido drogas por vía parente- ral y un 22,4% había sido transfundido antes del año 1992. Un 47% de los pacientes con biopsia hepática tenía puentes de fibrosis o cirrosis hepática establecida. Los genotipos se distribuyeron de la siguiente forma: 69,8% genotipo 1; 4,1% genotipo 2; 17,8% genotipo 3; 8,2% genotipo 4. Del total de 219 pacientes, 76 (35%) fueron tratados con interferón pegi- lado alfa-2a y 143 (65%) con interferón alfa-2b. Según el ge- notipo, la RVS se obtuvo en un 46% genotipo 1, un 88,9% genotipo 2, un 78,9% genotipo 3 y un 33,3% genotipo 4. El análisis univariado mostró que el genotipo es la única varia- ble que influyó en la RVS. CONCLUSIÓN: El tratamiento con interferón pegilado y riba- virina en la práctica clínica diaria presenta una RVS similar a la obtenida en los ensayos clínicos. El genotipo viral conti- núa siendo la principal variable correlacionada con la RVS. RESULTS OF PEGYLATED INTERFERON AND RIBAVIRIN FOR THE TREATMENT OF CHRONIC HEPATITIS C IN CLINICAL PRACTICE: A 5-YEAR EXPERIENCE INTRODUCTION: Numerous clinical trials have demonstrated the efficacy of treatment with pegylated interferon and riba- virin but little is known about the results obtained in clinical practice. OBJECTIVE: To evaluate treatment response and factors in- fluencing the treatment of chronic hepatitis C in clinical practice. MATERIAL AND METHODS: Between August 2001 and Decem- ber 2005, we treated 219 patients with pegylated interferon (alpha 2a -fixed dose, or alpha 2b, according to weight) and ribavirin. Patients with genotype 1 or 4 received treatment with pegylated interferon alpha 2a (180 g/week) and riba- virin (1000 mg/day if body weight was < 75 kg or 1200 mg/day if body weight was > 75 kg) or interferon alpha 2b (1.5 g/kg/week) and ribavirin (10.6 mg/kg/day) for 48 we- eks. Patients with genotype 2 or 3 were treated for 24 weeks with the same regimen of pegylated interferon alpha-2a or alpha-2b, but with 800 mg of ribavirin divided in two daily doses. Sustained viral response was defined as absence of HCV-RNA 6 months after the end of treatment. Correspondencia: Dra. M. Vergara. Unitat de Malalties Digestives. Corporació Sanitària Parc Taulí. Parc Taulí, s/n. 08208 Sabadell. Barcelona. España. Correo electrónico: mvergarag@meditex.es Recibido el 22-8-2007; aceptado para su publicación el 30-10-2007. Resultados del tratamiento con interferón pegilado y ribavirina para la hepatitis crónica por el virus C en la práctica clínica. Experiencia de 5 años Mercedes Vergara a,b , Marta Gallach a , Blai Dalmau a,b , Montserrat Gil a,b , Mireia Miquel a , Núria Rudi c , Antoni Gavarro d , Alba Cebollero d , Montserrat Masip c y Jordi Real c a Unidad de Enfermedades Digestivas. Corporació Sanitària Parc Taulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Sabadell. Barcelona. España. b CIBER HEPAD, Instituto de Salud Carlos III. Madrid. España. c Servicio de Farmacia. Corporació Sanitària Parc Taulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Sabadell. Barcelona. España. d UDIAT. Corporació Sanitària Parc Taulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Sabadell. Barcelona. España. e Servicio de Epidemiología. Corporació Sanitària Parc Taulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Sabadell. Barcelona. España. 220.725