1 4ª Jornada Tècnica sobre la gestió de Residus Municipals: Residus orgànics municipals i compostatge”. Barcelona, 19 de desembre 2000 La digestió anaeròbia com alternativa de tractament o com procés previ al procés de compostatge Xavier Flotats Laboratori d’Enginyeria Ambiental. Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida. Rovira Roure 177, E-25198 Lleida INTRODUCCIÓ La digestió anaeròbia de residus orgànics consisteix en la descomposició microbiològica en medi anaerobi de compostos orgànics en condicions controlades, amb producció final d’un gas combustible (biogàs). Amb la definició anterior, hom podria considerar que aquest procés es contraposa al de compostatge, la qual definició seria molt semblant, substituint el terme “anaerobi” per “aerobi” i traient la referència a la producció de gasos aprofitables energèticament. Una definició més exacte del procés de compostatge aerobi, deguda a Haug (1993), pot donar llum al debat fictici encetat sobre quin dels dos processos és el millor; “Compostatge aerobi: Descomposició biològica i estabilització del substrat orgànic, sota condicions que permetin el desenvolupament de temperatures en el rang termofílic com a resultat del procés biològic aerobi exotèrmic, per a produir un producte final estable, lliure de patògens i llavors, i que pugui ser aplicable al sòl de forma beneficiosa.” Mentre que en hi ha prou en produir biogas a partir d’un residu orgànic, per dir que s’ha aplicat un procés de digestió anaeròbia, no es pot dir que s’ha aplicat amb èxit un procés de compostatge si no s’ha aconseguit un producte estable i aplicable al sòl de forma beneficiosa. Una estratègia de tractament d’un residu és una combinació de processos unitaris amb l’objectiu d’obtenir productes d’una certa qualitat. Com productes s’han de considerar tots els obtinguts de la línia de tractament, des dels econòmicament valuosos fins als que hom podria considerar rebuig i que afecten a la contaminació dels diferents medis receptors. Aquests darrers hauran de tenir una qualitat mínima per a ser abocats, i els primers una qualitat mínima per a ser comercialitzats. Per a definir una estratègia també s’ha de tenir en compte que s’ha de tendir al mínim consum de recursos (materials i energètics). Els processos de compostatge i de digestió anaeròbia presenten, per separat, avantatges i inconvenients. La feina de l’enginyer de processos està en saber combinar aquestes dues tecnologies per aprofitar les seves avantatges de forma integrada, tot superant els inconvenients amb la sinèrgia que suposa la complementarietat.