85 X. Esteve, C. Miró, N. Molist i G. Sabaté (eds.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès 2016, ISBN: 255454 EL PRIMER CAS DE TREPANACIÓ PREHISTÒRICA AL PENEDÈS Núria Armentano * , Dominika Nociarová * , Domènec Campillo ** , Ignasi Galtés *** , F. Xavier Oms **** , Xavier Esteve **** , Patrícia Martín ***** 1. INTRODUCCIÓ Els processos de malaltia i curació de l’organisme humà poden deixar la seva petjada en el teixit esquelètic. No emmalalteix només una porció del nostre cos, sinó que emmalalteix tot el cos, malgrat que es focalitzin els signes de malaltia només en una o altra zona. Les parts del nostre organisme no funcionen de forma aïllada, ni són independents les unes de les altres. La diicultat a nivell paleo- antropològic és que no sempre la malaltia deixa petjada al teixit esquelètic, i no sempre és possible identiicar la petjada, ja que el deteriorament post mortem pot haver-la esborrada (Puchalt, 2008). Si les malalties poden deixar petjada al teixit esquelètic, també els processos d’intervenció hu- mana per tal de reparar els danys de la malaltia, la curació, poden deixar els seus senyals. * ANTROPÒLEGS. LAB, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038, Barcelona. GROB-UAB Unitat d’Antropologia Biològica, Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia, Universita Autònoma de Barcelona, Edifici C, 08193 Cerdanyola del Vallès. armentano.nuria@gmail.com ** Domènec Campillo, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038, Barcelona. *** IMLC Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts Catalanes 111, Edifici G, 08075, Barcelona. Unitat de Medicina Legal i Forense, Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193, Cerdanyola del Vallès. **** TRÍADE Serveis Culturals. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona. ***** TRÍADE Serveis Culturals. IPHES, Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili. Forma part del repte d’estudiar restes esquelètiques antigues, sense història clínica coneguda que les acompanyi, i deteriorades d’una manera o altra pel pas del temps, reconèixer la reacció del teixit esquelètic a la malaltia i a la manipulació o intervenció terapèutica eventual que hagin tingut. El treball presenta l’estudi de les restes antropo- lògiques de l’estructura 14 de Mas Pujó (Vilafranca del Penedès), un jaciment arqueològic afectat pel projecte Remodelació dels enllaços i implantació de peatges tancats a l’AP7. Enllaços de Vilafranca Sud, Centre i Nord. 1 L’excavació i anàlisi de les restes esquelètiques ha permès estudiar una lesió cranial compatible amb una trepanació. El terme trepanació ve del mot trepanoun, que en grec vol dir foradar. L’acció de trepanar con- sisteix a perforar intencionalment el crani amb 1 La intervenció arqueològica va ser executada per arqueòlegs de TRÍADE Serveis Culturals, coordinada per l’ICAC i finançada per ACESA- Abertis. (Pàg. 85 a 90)