DEL CORBACCIO A L’ÀNIMA D’OLIVER: SUÏCIDES, ENAMORATS I APAREGUTS JOAN MAHIQUES CLIMENT Introducció 1 La prosa narrativa de Francesc Moner té una doble dimensió es- pacial, no pas estranya a la narrativa sentimental i religiosa de l’època, que Peter Cocozzella ha definit des d’un punt de vista semiòtic a través de la dicotomia espai / vivència 2 . Amb la seua força expressiva, aquesta doble topografia, complementària i ambivalent, que reflecteix tant en els escenaris reals com en els al·legòrics la interioritat del narrador, tot em- fatitzant des d’una perspectiva pretesament autobiogràfica la seua condició humana amb la doble aspiració de l’amor humà i l’amor diví, impregna de manera especial dues obres d’aquest autor bilingüe: per una banda, L’ànima d’Oliver; per altra banda, La noche. Si centrem la nostra atenció en la primera peça, escrita en català, podem constatar que el seu nucli argumental i estructural rau en la idea de l’enamorat dolgut que, tot travessant un paisatge ben concret —la Vall d’Hebron—, però poblat de símbols transcendents, topa amb l’ànima d’un difunt, Oliver, amb el qual entaula un debat sobre l’amor foll i les seues repercussions morals. El conjunt de l’obra d’aquest escriptor té una notable densitat de referents literaris i culturals. De manera general, i sense cap intenció d’es- gotar aquesta línia de recerca, Cocozzella, a la seua edició de la producció catalana de Moner, presentà un panorama en el qual feia esment d’altres autoritats medievals que haurien pogut inspirar l’autor català. Entre els italians, en destacava sobretot Boccaccio, ja que les seues obres 1. Aquest article aprofita part dels materials que l’autor ha aplegat durant la seua estada postdoctoral a l’Institut National d’Histoire de l’Art, amb el finançament del programa Beatriu de Pinós (BP-DGR 2009) en la seua modalitat A. Aquesta estada ha anat dirigida a la consecució d’un projecte integrat en el GAHOM (Groupe d’Anthropologie Historique de l’Occident Médiéval) i tutelat per la Dra. Marie Anne Polo de Beaulieu, a qui agraïm els mitjans, facilitats i consells donats perquè aquest treball tirés endavant. 2. Peter Cocozzella, “Fra Francesc Moner’s Psychic Space / Soulful Place”, Caplletra, 53 (València, 2012), p. 9-34.