1 La revolució pacífica del segle XX: el feminisme M. Elisa Varela-Rodríguez Universitat de Girona (UdG- Centre de Recerca Duoda) Girona, Fontana d’Or, marc,2010. El moviment de les dones o del feminisme a Catalunya s’emmarca en l’única “revolució pacífica del segle XX”, perquè el moviment feminista ha revolucionat la nostra forma de fer i dir. Segons alguns diccionaris el feminisme es pot definir com una reivindicació feta per dones o per homes –però per a les dones- dels drets civils i polítics fundats en el principi de la igualtat entre tots els éssers humans, drets que la revolució burgesa, malgrat el seu declarat universalisme, havia negat al sexe femení. En el llenguatge comú la paraula “feminisme” s’ha convertit en significativa d’una manera molt més rica i variada, fins i tot contradictòria, perquè es troba immersa en l’ús lingüístic en una relació més estreta amb l’experiència viva de dones i homes, i per això s’ha convertit en una paraula visceral, que provoca emocions. 1 Perquè com diu Luisa Muraro per feminisme “entén textos, lectures, escriptures, amigues, desconegudes, adversàries, viatges, congressos, discussions, baralles, festes i molt més...”. 2 Per a molts homes, per exemple, una feminista seria la que desitja ser o tenir allò que ells mateixos tenen o són: el feminisme naixeria de l’enveja femenina més o menys agresiva, segons alguns, o d’una justa aspiració a ser com ells, homes, segons altres, però en un cas i en l’altre es transparenta la relativitat masculina d’aquest significat. 3 Avui alguns diccionaris i d’altres obres incorporen que en el feminisme són importants d’altres coses, coses com la presa de consciència femenina de desitjar 1 Com diu Luisa Muraro el “feminisme no és un matèria d’estudi ni un objecte d’investigació acadèmica. Perquè si fessin del moviment de les dones o feminisme un objecte d’anàlisi acadèmica perdria el seu significat viu, el seu dinamisme i la seva capacitat de transformar-se fins a convertir-se en una herència a disposició de les persones joves”. Vid. Luisa Muraro, “La verdad de las mujeres”, a DUODA. Estudis de la Diferència Sexual, 38 (2010), p. 71. Aquest recorregut pel que és i signfica el moviment feminista el farem seguint molt de les reflexions i invencions de Luisa Muraro. 2 Ídem, p. 103. 3 Aquesta forma de pensar el feminisme ha estat una herència de l’anomenat feminisme ideològic que va tenir força èxit a França perquè coincidia amb els ideals de la Revolució Francesa. Èxit, sobretot, entre algunes polítiques i intel·lectuals franceses, més que entre les dones d’altres professions, potser perquè es presta millor a la formulació de programes i objectius que d’altres formes de pensar el feminisme.