Guiomar ROVIRA. Mujeres de maíz. La voz de las indígenas de Chiapas y la rebelión zapatista. Barcelona, Virus, 1996, 348 pp. Montserrat Clua i Fainé Ja han passat més de tres anys d'aquell primer de gener de 1994 en que ens varem despertar amb un nou conflicte al televisor: Chiapas. Aquella datava marcar un canvi en lavidadels indígenes d'aquesta regió al sudest de Mexic, pero també pel país sencer i per la resta del món. La revolta zapatista sorprengué per ines- perada i pel fet de donar-se en un estat que es creia més a prop de les grans potencies nordamericanes que de les (<lluites indígenes tercermundistes,>. Després del gran desplegament informatiu que es genera al voltant dels fets succe'its, el temps i els interessos han desviat I'atenció cap a altreszones en conflicte, fins que Chiapas, lentament, ha anat quedant arraconada a un segon pla. Pero la realitat chiapaneca en canvi no s'ha aturat i ens I'ha tornada a posar momentaniament a primera fila la recent investidura com a Doctor Honoris Causa de Samuel Ruiz, Bisbe de San Cristóbal de las Casas (1'1 1 de marc a la Universitat Autonoma de Barcelona), mediador clau en el conflicte. També ens I'acosta de manera directa aquest llibre recent d'una periodista, Guiomar Rovira, que es trobava justament a San Cristóbal el dia de I'aixecament indígena i que va viure directament els fets ocorreguts. La seva experiencia particular, que es mostra emotiva pero també profunda en el coneixement dels esdeveniments, ens proporciona una visió del conflicte des d'una perspectiva diferent : la de les indígenes. Perque entre les moltes sorpreses que va proporcionar la revolta zapatista hi