Ponencies L'orga ització de I'espai rural i diferents models de poblament a l'Edat Mitjana Jordi Bolos i Masclans Universitat de Lleida Estudiar I'organització del territori medieval Les recerques fetes aquests darrers anys han repre- sentat una ampliació molt important de les possibilitats de saber com era el paisatge al /larg deis segles de I'e- dat mitjana. Esmentem diversos temes que poden ésser estudiats . Un espai. Estudiar unes comunitats rurals vol dir analitzar un espai usat per la gent que les formava per a obten ir uns recursos: camps de conreu, espais fores- tals, pastures, cursos d'aigua, etc. Aixó és així des de I'epoca prehistórica. En relació amb les comunitats de I'edat deis meta/ls o iberiques, per exemple, ja s'ha intentat de relacionar el l/oc de I'establiment huma amb el seu entorno Fer aquest estudi en relació amb les comunitats medievals és molt més fkil, ates que mol- tes vegades l' espai treba/lat aleshores ha perdurat sen- se gaires canvis fins a I'actualitat. D'altra banda, la do- cumentació escrita que en parla ja és fOr/;:a important. Uns Iímits. La creació d'unes comunitats rurals va suposar també la crea ció d'uns límits. El límit és un deis po es elements del paisatge arqueológic que no és visi- ble, peró que és molt important a I'hora de permetre'ns entendre molts deis altres elements paisatgístics. Sempre han existit Iímits.Alguns moments o algunes ins- titucions medievals afavoriren la consolidació de límits; així, per exemple, la creació del delme, porra a la neces- sitat de delimitar amb precisió les parróquies, tal com ho trobem fet en moltes dotalies o actes de consagració. Uns pob/es. Els I/ocs de poblament, tal com han arri- bat fins ara, tenen en bona part I'origen en un moment proper a I'any 1000. Si volem estudiar les diverses for- mes de poblament, hem de fer una analisi de les dife- rents menes de pobles que hi havia. Els avenc;:os fets, aquests darrers anys, en I'estudi de I'origen i del des- envolupament deis pobles han estat molt grans, com esmentarem més endavant. La dispersió del poblament. El mas, el poblament dis- pers, és un deis elements característics del paisatge . cata la. Hem d'estudiar com va néixer i quina evolució va tenir.També és, peró, important saber el pes que han tingut al I/arg deis segles les formes de poblament semi-dispers, especialment als primers segles medie- vals o bé en algunes contrades, com els Pirineus o la Catalunya Nova. L'ús de I'aigua. Hom ha considerat que a I'hora de triar un indret per a establir una comunitat, un deis ele- ments importants que es tenia present era el fet que hi hagués aigua. L'estudi de I'ús de I'aigua és molt impor- tant per a coneixer el paisatge en moltes contrades de Catalunya, de la Catalunya més arida, peró també d'in- drets amb una pluviositat més alta. Unes vies. Un deis elements importants del paisatge arqueológic són les vies. Cal pensar que les vi es són ele- ments generadors d'altres elements del paisatge (com, per exemple, uns camps que tenen unes formes deter- minades). D'altra banda, les vies són un reflex de les necessitats variables de les persones de les diferents epoques . Més endavant veurem alguns bons exemples. Per a coneixer tots aquests elements del paisatge arqueológic, amb vistes a descobrir I'organització del territori rural, en primer /loe hem de recórrer als docu- ments escrits. Els documents escrits ens delimitaran un terme, ens esmentaran un /loe de poblament, un mas, un caste/l o una església, un molí o una via de comunicació. Gairebé podem dir que és fonamental tenir una referen- cia documental per afer qualsevol aproximació a un pai- satge determinat. No disposar de documents escrits fa que ens moguem més en el pla de les hipótesis de trebal/, de vegades difícils de demostrar. Per contra, poder demostrar amb uns documents una realitat concreta ens pot permetre de fer posteriorment una extrapolació a altres realitats semblants menys documentades. Tanmateix, actualment disposem d'altres fonts molt notables per a coneixer com era el paisatge arqueoló- gic i com s'organitza I'espai. En primer /loe. cal fer esment de les fotografíes aeries i, d'una manera més concreta, deis ortofotomapes. Les possibilitats d'estu- diar el territori i sobretot les seves transformacions al lIarg deis segles mitjanc;:ant una lectura adequada deis ortofotomapes s 'ha demostrat no sois factible sinó "