Rebut: 3/V/2016 Acceptat: 15/VII/2016 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 40 (2018), p. 145-164 DOI: 10.2436/20.2500.01.240 VOCABULARI ANATÒMIC DE LA TONYINA: UNA PROPOSTA VALENCIANA Francesc Xavier Llorca Ibi Universitat d’Alacant La captura i consum de la tonyina, Thunnus thynnus, ha estat un element bàsic en l’activitat pesquera i la dieta alimentària mediterrànies des del neolític com mostren les troballes arqueològiques a Sicília i Grècia (Chiaramonte 2006: 11; Abulafia 2013: 36). Al nostre país, les restes materials també constaten la captura i el tractament dels túnids des d’èpoques antiquíssimes en una gran diversitat d’indrets que van des d’Empúries fins a Alacant passant per Roses, Barcelona, l’Ametlla de Mar, Dénia, Xàbia, Benidorm, la Vila Joiosa, El Campello, Tabarca, etc. (Sáñez 1791: I, 6-74; Oliver 1982; Urteaga 1987; López / Arbex 1991; Llorca Ibi 2008; Boix 2015). Una activitat mil·lenària font d’una tradició alimentària, material i cultural que arriba als nostres dies. L’immens i particular atractiu de la tonyina, motor de creació d’arts específics per a aquesta espècie —especialment l’almadrava 1 —, és la quantitat d’aliment que la pesca d’un exemplar pot proporcionar. Uns avantatges que es multipliquen per la característi- ca migració anual en grans moles que faciliten l’obtenció de nombrosos individus amb un esforç concentrat. La descripció biològica d’aquest peix, treta de Duran (2010: 136), ens fa comprendre les raons de l’interès atàvic de les comunitats marineres en la seva captura: La llargada total habitual és de fins a 2 m, i excepcionalment pot superar els 3 m i el pes de 500 kg. Durant l’època de la reproducció (fase gregària) es reuneixen en grups nombro- sos, van a aigües més superficials i més pròximes a la costa, i deixen d’alimentar-se. Les característiques biològiques de la tonyina, la qualitat de la seva carn i les dimen- sions a què arriba han fet que sigui un animal del qual s’han pogut extraure un ampli ventall de peces de consideració gastronòmica molt diversa i fàcils de tractar mitjançant la salaó, conservació en oli, assecament i venda en fresc a filets. 2 Una varietat de textures 1. Per a les almadraves catalanes vegeu Vidal Bonavila (2014) i Boix (2015). En el cas de les valen- cianes Oliver (1982) i Llorca Ibi (2008). I per a les balears Costa / Mayans / Porta (1990) i Cañellas (1999). 2. Aquesta darrera forma de comercialització fa que s’inclogui dins de la categoria històrica de peix de tall.