Les activitats pesqueres en el context de la Catalunya medieval ALFONS GARRIDO I JOAN LLUÍS ALEGRET La historiografia posa cada cop més interès en els factors ambientals a l’hora de comprendre el desenvolupament de les comunitats que han viscut i viuen de la pesca arreu del món. Aquesta perspectiva té en compte la interacció dels grups socials amb les característiques i sobretot els canvis de l’entorn, és a dir, l’articulació d’estratè gies d’adaptació als reptes que planteja el medi (canvis polítics, conflictes bèl·lics, crisis econòmiques, desastres ambientals, aparició de nova tecnologia, etc.), així com les conseqüències tècniques, econòmiques i socials d’aquesta constant interacció. En l’aspecte teòric se subratlla la necessitat d’identificar els processos de presa de decisions a l’interior d’aquest col·lectius i les raons que els motiven, així com els seus resultats a escala individual o col·lectiva. Per comprendre la modificació en les pautes de comportament dels grups humans a mesura que l’entorn es transforma, és fonamental conèixer l’evolució d’aquests elements des d’una perspectiva històrica. Per això, un repàs a la història de l’activitat pesquera a Catalunya i a l’Empordà permetrà contextualitzar i entendre els episodis d’adaptació de les comunitats de pescadors als canvis socioeconòmics, que es manifesten, en aquest cas, en la redacció i publicació l’any 1400 de les Ordenances de la pesquera de la platja de Calonge, un text legal que serà vigent fins ben entrat el segle XVII. Cal, doncs, aportar una breu visió del procés històric que va dur a una petita comunitat de pescadors a voler reglamentar amb exhaustivitat el seu ofici i la seva activitat, posant èmfasi en les respostes que van haver de donar als elements externs, i la comparació en general amb altres localitats costaneres i realitats socials i polítiques. De l’antiguitat tardana a la baixa edat mitjana A partir dels segles V i VI la pesca marítima entrà en decadència després d’un llarg i intens període. Les industries relacionades amb la pesca i la comercialització del peix havien adquirit a la Roma imperial una gran envergadura. S’idearen o es perfeccionaren els principals sistemes tècnics de captura que s’utilitzaren després de forma inalterada durant segles. Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l’Empordà han posat al descobert restes de tecnologia en forma de tot tipus d’hams, agulles per teixir xarxes, àmfores de transport de peix, representacions pictòriques d’animals marins, peixos i escenes de pesca, així com monedes i joies amb motius mariners. El valor simbòlic del peix en la gastronomia romana feia dels productes pesquers mercaderies apreciades. El comerç entre la península Ibèrica i Roma va ser especialment actiu gràcies al valuós