D48 NOUS HORITZONS 221 | 2019 L'ANTIFEMINISME DE L'EXTREMA DRETA I LA IDEOLOGIA DE GÈNERE L’extrema dreta és profundament antifeminista. I ho és perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar la preeminència dels homes i denunciar les desigualtats socials. Constitueix una amenaça, tant pels homes que volen mantenir els seus privilegis com per l’or- dre social que els fonamenten. Però, a més, el feminisme avui té força, ha convençut molta gent i ha conquerit els carrers i les institucions. I justament perquè el feminisme és un moviment transformador i perquè s’ha fet fort, els seus enemics es mobilitzen i es fan sentir. I és que el masclisme no ha mort, sinó que s’ha mantingut de forma soterrada, latent. L’antifeminisme té múltiples dimensions, i no sempre s’expressa de forma directa i clara com a tal, sinó que és subtil i persistent. Hi ha un antifeminisme que podríem qualificar d’or- dinari, consistent en una aparent adhesió a la façana de la igualtat, sense que això tingui cap conseqüència pràctica en termes d’igualtat real. Hi ha també l’antifeminisme associat a la lògica individualista i meritocràtica que privatitza les desigualtats, fent responsables a les mateixes dones de la seva situació. No cal, per tant, la lluita col·lectiva, i tendeix a la despolitització. Però l’extrema dreta no és subtil, sinó que ha conformat un dispositiu explícitament antife- minista. A Llatinoamèrica ha sorgit un concepte Dolors Comas d'Argemir, antropòloga social. Doctora en Filosofia i Lletres per la UB i catedràtica d'Antropologia Social i Cultural per la URV. Consellera de l'Ajuntament de Tarragona i diputada al Parlament de Catalunya per ICV (VI i VII Legislatures). Membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Autora de diverses obres, com: Trabajo, género y cultura, Antropología económica i Dones, les altres polítiques, entre d'altres. Des de l'any 2013 és presidenta de la Fundació Nous Horitzons. dolors.comasdargemir@urv.cat perillós, que ha tingut capacitat mobilitzadora i ha estat incorporat a l’agenda dels grups polítics més conservadors. Es tracta del concepte “ideo- logia de gènere”, a partir del qual s’ataca fron- talment les iniciatives i reformes en favor de les dones i del col·lectiu LGTBI, ja que són vistes com una imposició d’un sistema de creences que amenaça els valors cristians i corromp la societat. L’anomenada “ideologia de gènere” és un instrument polític que utilitza l’extrema dreta per desprestigiar el feminisme. Utilitza el mateix vocabulari del feminisme per a fer una crítica d’arrel a la diferència entre sexe i gènere i a la idea que les formes de ser home i de ser dona siguin una construcció social i no fruit de la ideologia. Critiquen també que pugui haver- hi orientacions sexuals diverses i consideren que l’homosexualitat o la transsexualitat són una aberració. Argumenten que tot plegat altera el caràcter irreductible de la biologia i constitueix un atac frontal a la família tradicional. L’extrema dreta, en aliança amb els sec- tors eclesiàstics ultres, han fet campanyes contra la ideologia de gènere a diversos països d’Amè- rica Llatina: Equador, Colòmbia, Perú, Uruguai, Brasil, Mèxic. S’expressa a través de la defensa de la família tradicional i atrau molts sectors socials en defensar l’ordre i la seguretat, que es contrasta amb les presumptes incerteses obertes pels canvis en la família, per la llibertat de les expressions sexuals i per l’emancipació de les dones. Aquestes campanyes s’han basat en dos principis molt simples: a) que les reformes que beneficien els LGTBI estimulen l’homosexuali- tat; b) que el feminisme, defensant el poder de les dones, està posant en perill la família i es revenja dels homes. Segons els països, es vincula la ideologia de gènere, a més, amb altres dimen- sions de caràcter polític. Amb aquestes assump- cions, els polítics utilitzen la ideologia de gènere per guanyar el suport de l’Església evangèlica i de la catòlica, que tenen un poder molt gran a Amèrica Llatina. També a Europa hi ha exemples d’aquest vincle de l’antifeminisme i l’extrema dreta. Hon- gria i Polònia s’estan oposant en els Consells d’Europa a què es mantinguin el que consideren la dictadura de gènere i els privilegis dels LGTBI. A Polònia hi ha un dels exemples més extrems al respecte, ja que l’any 2013 els bisbes catòlics van iniciar una campanya en què afirmaven que la ideologia de gènere era una amenaça més gran que el comunisme i el nazisme. Ràpidament, els grups polítics i activistes conservadors s’hi van adherir. A inicis de l’any 2016, diputats polone- sos del partit Polònia Unida va crear el grup “Atu- rem la ideologia de gènere”, per l’amenaça que suposa per al país, portant-lo cap a canvis socials inacceptables com el matrimoni homosexual o l’avortament generalitzat. 1 En el cas de Colòmbia, la ideologia de gènere va ser utilitzada contra els acords de pau amb les FARC. El qui va ser president del país, Álvaro Uribe, considerava que incloure en els acords els drets de les dones i dels LGTBI era inacceptable, i propugnà que votar sí al referèn- dum era votar contra els valors cristians i la famí- lia tradicional colombiana. “Voto no al plebiscito: yo defiendo la familia”, era un dels lemes utilit- zats. Era l’any 2016. Segons els opositors, avalats per les principals institucions eclesiàstiques, tot anava dirigit a subvertir la societat. De fet, a Colòmbia hi havia hagut prèvia- ment forts conflictes relacionats amb la ideologia de gènere. El motiu va ser la difusió d’un manual de convivència per als centres educatius per tal de combatre l’homofòbia i explicar les diverses opcions sexuals. L’any 2014, un estudiant s’ha- via suïcidat pel bulling que va patir a l’escola en saber-se que era homosexual, i els seus pares ho van denunciar a la Cort Constitucional, que els va donar la raó. En la sentència, la Cort va orde- nar al govern que assegurés una educació més inclusiva. És així que el Ministeri d’Educació va procedir a revisar els manuals de convivència, eliminant-ne normes discriminatòries. Aques- ta revisió va ser considerada un atac frontal a la família. El fet que la ministra d’Educació, Gina Parody, fos lesbiana, es va fer servir com argument que ella volia atacar la normalitat de la família heterosexual i adoctrinar nens i nenes en la “ideologia de gènere”, inculcant idees con- tràries al considerat ordre natural. 2 Es van orga- nitzar manifestacions arreu del país, que van ser multitudinàries. “Dios creó varón y hembra. Otra cosa es locura”, deia una de les pancartes. L’extrema dreta és profundament antifeminista. I ho és perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar la preeminència dels homes i denunciar les desigualtats socials.”