/ 66 IV JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2016 /actes RESUM La intervenció arqueològica del jaciment Puig Castellar (Bios- ca, Segarra) s’inscriu en el projecte del MINECO: HAR2015- 64601-C3-1-R i forma part del projecte quadriennal de recerca arqueològica 2014/100904 Primers models d’ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC). L’objectiu inicial d’aquest projecte de recerca iniciat l’any 2012 era conèixer els precedents del poblament anterior a la fundació urbana de Iesso en què Puig Castellar de Biosca sem- blava que havia de tenir un paper fonamental. Les campanyes d’excavació han permès identifcar les restes del que havia estat una fortalesa militar dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent, un establiment que per la seva situació tindria un caràcter estratègic marcat: situat dalt del cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han posat al descobert un gran edifci situat a la part més elevada del turó. Aquest edifci es distribueix en diverses dependències, que evidencien elements constructius d’un cert luxe, disposades al voltant d’un pati central en què es va documentar una cisterna de grans dimensions excavada als guixos naturals. L’enclavament està protegit per una muralla en què s’han posat al descobert un total de cinc torres i que encer- cla un perímetre d’1,5 ha. A tocar del cantó sud de la muralla s’han començat a delimitar diferents àmbits que encara estan pendents d’excavar. Els materials ceràmics, que apareixen en gran quantitat, tant de producció local com d’importació, mostren un horitzó cronològic que se situa entre el 180 aC i el 120 aC. L’abandonament fnal coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona). En aquesta comunicació mostrarem breument els resultats de les campanyes d’excavació dutes a terme els darrers anys al jaciment de Puig Castellar, al municipi de Biosca (Segarra). Aquests treballs han estat dirigits per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració del Patronat d’Arqueologia de Guissona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Hem de fer esment que els treballs arqueològics han estat sub- vencionats pel MINECO 1 i la Generalitat de Catalunya. 2 Val a dir que el jaciment està en procés d’excavació i que els resultats que presentem encara són parcials. Tot i això, les dades obtin- gudes fns al moment ens permeten defnir els trets bàsics del jaciment. 1. Projecte HAR2015-64601-C3-1-R. 2. Projecte quadriennal 2014/100904 Primers models d’ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC). SITUACIÓ I ANTECEDENTS El jaciment se situa en un turó de poca alçada (504 m) al cim del qual hi ha una petita plataforma relativament plana. El turó que- da delimitat per dos cursos fuvials, actualment molt estacionals: al nord, la riera de Biosca, i al sud, el riu Llobregós, afuent del Segre. Puig Castellar es troba a la confuència d’ambdós rius (f- gura 1) i a la d’aquests amb la riera de Massoteres que, provinent del sud, marca una via natural d’accés a la plana de Guissona. Els vessants del turó que s’obren sobre la riera de Biosca són molt pronunciats per la banda nord, de manera que constitueixen una defensa natural i fan impossible l’accés per aquest sector; els vessants oest i sud van baixant suaument fns a trobar les barrancades que menen fns al Llobregós; la banda est és més planera i és on trobem els accessos al jaciment. La composició geològica del turó de Puig Castellar és de guix, unes formacions geològiques que trobem en molts altres turons que jalonen el riu Llobregós al seu pas per la zona segarrenca que hi ha des de Castellfollit de Riubregós. Aquesta composició geològica genera un sòl pobre de nutrients i d’escàs interès agrícola; un fet que l’ha preservat de la destructiva agricultura mecanitzada dels darrers decennis. La composició pobra del terreny ha afa- vorit el desenvolupament d’una vegetació baixa de tipus herbaci, amb matoll i carrasca, sense que s’hi hagi pogut desenvolupar el bosc d’alzina típic d’aquesta zona de la Segarra. A través de l’excavació hem comprovat que els sectors del jaciment on s’han desenvolupat millor les masses arbustives són les zones amb més substrat arqueològic, sobretot de restes de tàpia; aquesta és una particularitat que hem utilitzat per conèixer per endavant els sectors amb més potencialitat arqueològica. El jaciment ha estat molt freqüentat des d’antic per afecci- onats a l’arqueologia de la comarca, sobretot de les veïnes po- blacions de Torà i Guissona; a la dècada dels 70, fns i tot s’hi havien dut a terme excavacions incontrolades que havien deixat al descobert algun mur i un paviment de terratzo, avui totalment desintegrat i perdut. S’han pogut documentar algunes monedes i ceràmiques procedents del jaciment que han fornit petites col- leccions particulars. Cal remarcar que, durant els darrers anys, el jaciment havia estat sotmès a una activitat clandestina conti- nua de buscadors de metalls, una pràctica que sembla que s’ha atenuat des que s’ha iniciat l’excavació programada. El jaciment de Puig Castellar era conegut des de feia diverses dècades, però estava catalogat a la bibliografa erròniament com a poblat ibèric, sense que hi hagués massa arguments per sustentar aquesta ads- cripció cultural més enllà de la seva situació elevada i la presència d’alguns materials, com ara ceràmiques de vernís negre, pintades segons la tradició ibèrica i molta àmfora de boca plana i itàlica. LA FORTALESA DE PUIG CASTELLAR DE BIOSCA (LA SEGARRA), UN CASTELLUM DEL SEGLE II AC Joaquim PERA (UAB), Esther RODRIGO (ICAC), César CARRERAS (UAB), Núria ROMANÍ (UAB-ICAC), Núria PADRÓS (UAB), Gemma DE SOLÀ (UAB)