PÁGINA 1 / 6 ELS TREBALLS I LES CURES El treball sexual és treball Livia Motterle , Janet , Kali Sudhra , Paula Ezkerra El terme treball sexual va ser utilitzat per primera vegada per la treballadora sexual, feminista i artista Carol Leigh a finals de la dècada de 1980 en defensa dels drets de les treballadores del sexe, la reivindicació de la millora de les condicions de treball i l’autoorganització de totes elles en defensa dels seus interessos com a treballadores. Parlar del treball sexual en termes de treball significa reconèixer, en primer lloc, que aquest és un intercanvi sempre voluntari de serveis sexuals a canvi de diners. Implica reconèixer que la prostitució no és sinònim de tràfic perquè no és un fenomen unívoc, ni molt menys uniforme, i la seva heterogeneïtat es complexifica amb les diverses formes que assumeix no només en contextos i mercats diferents, sinó també en termes històrics i culturals. És cert que el tràfic de dones representa una realitat molt complexa i que pertoca al feminisme lluitar perquè s’acabi. També és cert que en el treball sexual hi ha pràctiques que reprodueixen el sistema capitalista. Però la seva reproducció no radica en el treball sexual com a tal, sinó en el mecanisme d’explotació laboral en el qual està incardinat. Feminisme pro-dret vs feminisme abolicionista La lluita de les treballadores sexuals feministes i de totes les feministes pro drets consisteix precisament en reconèixer el treball sexual com a treball. Aquest seria, al seu parer, el primer pas per destruir l’estigma, per valorar la capacitat de decisió de totes les dones que es dediquen a aquesta ofici i per acabar amb l’estatus de víctimes que els atribueix el feminisme abolicionista. En efecte, tal com recorda Osborne, “les prostitutes plantegen les mateixes qüestions que la feminitat (i que el conjunt de dones): aspiren al dret al treball, a rebre protecció contra la violència, a dur una vida sexual en la forma en què cadascuna prefereixi, i aquestes són qüestions importants per al feminisme, de manera que la lluita és la mateixa” (Osborne, 1991: 89). Tot i que les treballadores sexuals posin al centre del debat feminista qüestions fonamentals, aportant la seva saviesa i les seves vivències, en el feminisme segueix existint i intentant imposar-se –encara que sense èxit– la postura abolicionista. Aquesta posició es basa en la premissa que la prostitució és incompatible amb la dignitat humana, i que les treballadores sexuals són dones prostituïdes pel sistema masclista i capitalista. No hi ha diferència entre la prostitució i el tràfic, no existeix la prostitució voluntària i en cap cas la prostitució no pot ser pensada com a treball sexual. Segons les abolicionistes, en la prostitució no es