BSAL, 53 (1996), 377-386 L'ASSENTAMENT ISLÀMIC DEL PUIG DE N'ESCUDER (CAIMARI-SELVA) MANUEL CALVO CATALINA ROCA BARTOMEU SALVÀ INTRODUCCIÓ El motiu pel qual s'ha fet aquesl article cs deu a la troballa d'unes ceràmiques al Puig de n'Escuder per dos aficionats, 1 Aquest material l'ou dipositat al Museu d'Història Natural dc Sóller, 2 i a l'actualitat ha passat a formar part dc la col·lecció del Museu dc Mallorca, Un de nosaltres s'inlercssà al respecte, i la visila al jaciment, poc temps després, ens feu entreveure la importancia d'aquest. Aquest estudi només la referència a la informació obtinguda d'un replec dc material arqueològic superficial, i d'una observació dc les estructures més rcllevants, a més dc les característiques generals del lloc. 3 GEOGRAFIA Situació El Puig de n'Escuder se silua al km. 8 de la carretera Inca-Lluc, concretament a 2 km passat Caimari cn el Terme Municipal dc Selva. (Fig I). Aquesl puig té 574 m. d'alçada, i correspon als primers estreps dc la Serra dc Tramuntana (Comarca del Raiguer). El rodegen altres puigs, com cl de Sa Creu (540 m.). Es Cingle de Sa Tafona (740 m.). Cavall Bernat (400 m.), etc; configurant iot el conjunt un dels passos a l'interior de la Serra Nord. El Puig de n'Escuder eslà format per dos picots, i cs cl que trobam a l'oest, sobre el qual es troba el jaciment. Accés El Puig cn qüeslió lé dos accessos: cl primer al sud, és cl que presenta més dificultats d'accés; i el segon, de menors problemes, el trobam al Nord. Aquest darrer és el més aconsellable per pujar-hi. Agraïm cn primer lloc a Pedro Calderón i Miquel Bernal el fel de depositar el malerial al Museu d'Història Natural de Sóller. A mes de l'cxcel.lciil disposició de Pedro Calderón per facilitar- nos la informació necessària pel que fa a la trotialla. a mes d'acompanya r-nos al jaciment cn qüestió. Tampoc no podem oblidar-nos de les facilitats que ens donà cl Museu d'tlislòria Natural de Sóller i més concrelamenl el seu Director, per poder csludtar el material. A més d'oferir-nos la possibilitat dc traspassar les ceràmiques al fons del Museu de Mallorca, centre més vinculat amb els esludis arqueològics. Aquí volem fer referència a faltes importants cn aquesl estudi, com és el cas de desconèixer si existeix o no un sistema d'eininagat/.amcnl d'aigua, l'erò després d'una prospecció en el Puig. no s'ha pogut documentar, encara que no es pot descartar la seva existencia, degul a la gran uuamilal de brusa que cobreix tola la superficie del jaciment.