163 X. Esteve, C. Miró, N. Molist i G. Sabaté (ed.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès 2015, ISBN: 255454 (Pàg. 3 a 27) PROTOHISTÒRIA AL PENEDÈS I GARRAF. LA FORMACIÓ DE SOCIETATS COMPLEXES EN ÈPOCA PREROMANA: L’EVIDÈNCIA DE LA COSSETÀNIA IBÈRICA (SEGLES VII-II AC) 1. INTRODUCCIÓ Els cossetans són un dels pobles o ètnies preromanes conegudes a través de les fonts antigues grecoromanes, la ubicació territorial dels quals resta ben establerta des dels estudis pioners d’en Pere Bosch Gimpera (Bosch Gimpera, 1932). Des d’aleshores hom accepta que el seu territori històric se situa en un tram important de la costa central de Catalunya, entre el massís del Garraf i el Camp de Tarragona, abastant grosso modo la totalitat de les actuals comarques del Tarragonès, Baix Camp, l’Alt i Baix Penedès, a més del Garraf. Resten més imprecisos els límits terra endins, tot i que el més lògic és fer-los arribar fns a la barrera natural que conformen les diferents serres de la Serralada Prelitoral i, per tant, podrien incloure amplis sectors de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. En qualsevol cas, en treballs anteriors ja ha estat tractada aquesta qüestió (Asensio et alii, 2001), David Asensio i Vilaró * , Jordi Morer de Llorens ** En aquest article es fa un estat de la qüestió de la protohistòria al territori del Penedès i es fa una lectura interpretativa del registre arqueològic, des de l’edat del bronze i primera edat del ferro fins al període ibèric ple (segle III aC). En aquest sentit destaquem una lectura evolutiva de formacions socials i econòmiques cada vegada més evolucionades. Des de l’aparició dels primers nuclis sedentaris amb arquitectura en pedra i estructura preurbana (com el cas del Catllar), passant per formacions socioeconòmiques progressivament més complexes, fins a la formació d’entitats de tipus estatal en el període ibèric ple, on es dóna la coexistència de diversos tipus d’assentaments amb un alt grau d’interrelació i especialització, que sembla improbable que pugui haver funcionat fora d’un sistema administratiu, centralitzat i notablement jerarquitzat. Protohistoria, urbanismo, organización territorial, social y económica The aim of this work is to do a review of the Protohistory in the territory of the Penedès, in the base of an interpretative reading of the archaeological register, from the first iron age until the final Iberian period (III-II BC centuries). In the beginning there is the apparition of the first sedentary settlements, with pre-urban structure (like the case of the Catllar), associated to societies progressively more complex. At the end of the process we recognize the formation of state entities in the Iberian period, where it is evident the coexistence of various types of settlements, with a high degree of interrelation and specialization. In this moment everything seems to indicate the development of a society organized into a centralized and notably hierarchical system. Protohistòria, urbanisme, organització territorial, social i econòmica * Universitat de Barcelona/Universitat Autònoma de Barcelona / Món Iber Rocs S.L.com ** Món Iber Rocs S.L. sense que ara per ara puguem ressenyar l’aparició de novetats de consideració en la precisió dels límits territorials de la Cossetània. El que sí que ha evolucionat profundament és la interpretació que s’ha fet de la realitat que s’amaga al darrera d’aquests noms d’ètnies ibèriques transmesos des de l’Antiguitat. Tradicionalment, els cossetans i altres pobles es relacionaven amb unes comunitats indígenes a les quals, més enllà d’uns trets culturals específcs que els diferenciarien uns dels altres, se’ls hi suposava una estructura interna poc desenvolupada a tots els nivells. El mot de “tribu”, emprat habitualment per a fer-ne esment, és signifcatiu en aquest sentit. Igualment, l’ús indiscriminat del terme “poblat” per a tot tipus d’assentament ibèric denota aquesta visió predominant d’una xarxa de nuclis estandarditzats i, en certa mesura, autosufcients uns dels altres. En els darrers anys, sobretot gràcies als treballs d’excavació en extensió, com ara a l’Era del Castell del PROTOHISTÒRIA · Ponència