Caramella39 CULTURA POPULAR 67 ELS XEREMIERS AL «CALENDARI FOLKLÒRIC» DE RAFEL GINARD BAUÇÀ Dídac Martorell Paquier En memòria d’Antoni Artigues i Aina Sansó. En el següent article tractarem el buidatge de les referències als xeremiers 1 i fabiolers 2 de Mallorca en el Calendari Folklòric de Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan, 1899 – Artà, 1976), folklorista cone- gut per ser l’autor del Cançoner Popular de Mallorca. Es tracta d’una sèrie de VII volums manus- crits inèdits transcrits i classificats per Catalina Martorell i servidor en una beca d’investigació de la Fundació Mallorca Literària (Fundació Casa Museu, aleshores), durant el 2016. El Calendari es troba dividit en una sèrie d’ítems folklòrics recollits entre els anys cinquanta i els anys setanta del segle XX, dels quals n’hem fet el buidatge. D’aquesta investigació en volem remarcar l’ús del terme «joc de xeremies», distint al vigent «colla de xeremiers»; és a dir, l’agrupació musical d’un xere- mier (sonador de xeremies) i un fabioler (sonador de fabiol i tam- borino 3 ). També hi ha informació valuosa, com la documentació de dues colles amb afinació distinta sonant alhora. Hi veurem parè- mies, cançons populars, presència dels instruments a les festivitats i altres herbes, com la descripció d’uns fabiols de canya destinats als porquers o l’esment de diversos fabiolers (pastors, captaires...) PARÈMIES Ginard recull la següent parèmia: «Es ciutadans amb dos cèntims de lledons i un panet d’oli se posen com unes xeremies». Els page- sos consideraven els ciutadans (els habitants de Palma) menjamiques i per a burlar-se d’ells deien això. En aquest cas «posar-se com unes xeremies» fa referència a la compa- ració amb el sarró inflat. També en el mateix sentit recull l’expressió «Més inflat que unes xeremies» i n’aporta els sinònims «que un calàpet», «que un canonge» i «que un lleu [pulmons] amb ceba»; pro- bablement totes volen dir el mateix que recull el Diccionari Català- Valencià-Balear (DCVB) relatiu al darrer: «mostrant gran orgull o satisfacció». Del DCVB tendríem «Més ple que unes xeremies»: «es diu d’una persona o animal que ha menjat molt». El diccionari també recull l’expressió recollida a Santanyí «Fer ses xeremies», que vol dir «fer la plorinyaia, gemegar insistentment» i «Dia de xeremies», que és «dia de festa grossa». De Felanitx el DCVB recull la parè- mia «fabioler d’una mà», que vol dir «home mancat d’enteniment, inútil.» CANÇONS POPULARS Al Calendari Folklòric hi observam tres cançons que tenen a veure amb els instruments: Un dia de poques feines un arbre vaig empeltar i sa muda va aferrar. Però, de llavors ençà ja n’he penjades ses eines. Palma. 4 ADPG. FUNDACIÓ MALLORCA LITERÀRIA, ARX.60 Rafel Ginard Bauçà.