1 La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni Associazione italiana di studi catalani Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008) Edizione in linea – ISBN 978-88-7893-009-4 http://www.filmod.unina.it/aisc/attive/ Data di pubblicazione di questa comunicazione: 16 dicembre 2009 http://www.filmod.unina.it/aisc/attive/Cattini.pdf Giovanni C. Cattini Un problema europeu: la decadència del sistema parlamentari i la reflexió de la intel·lectualitat italiana i catalana, al final del segle XIX Els últims trenta anys del segle XIX són, a Europa, d’una riquesa i densitat extraor- dinària si l’entenem com un període que, conjuntament amb una pau relativa, es distin- geix per la reflexió i l’elaboració d’unes idees que tindran una transcendència significa- tiva. En la seva Història d’Europa al segle XIX, Benedetto Croce 1 qualificava el 1870 com a una cesura darrera de la qual s’havia canviat el mateix esperit públic europeu. Aquest havia de fer els comptes amb un nou escenari i equilibri internacional, fruït de la nova entitat dominadora dins el vell continent, Alemanya, i del canvi filosòfic que es donà amb l’afirmació d’un determinisme positivista com a explicació omniscient de la realitat. Aquesta tendència, com recordava Croce, desacreditava tant les ‘idees’ com els ‘ideals’ en nom d’aquest filosofisme naturista que, per la seva íntima essència, privava la llibertat de la seva llei espiritual i, amb això, desposseïa les persones del coneixement del sentit i del valor de la vida. Aquesta contradicció fou un dels elements cabdals de les reflexions del naixent sector intel·lectual que estava aglutinant i adquirint personalitat pròpia en quasi tota l’Europa del període. En la seva obra sobre la cultura europea del Vuit i Nou-cents, George Mosse 2 recollia aquesta interpretació del pensador italià afe- gint que fins i tots els més crítics amb la societat burgesa li donaven una continuïtat quasi il·limitada. L’afirmació d’aquesta nova societat contribuïa a difondre, a tot arreu, un sentiment d’orgull nacional i seguretat burgesa que es recolzaven sobre una explica- ció positivista i científica del món. Si la realitat s’identificava, aleshores, amb la matè- ria, la clau hegemònica d’interpretació de l’existència esdevingué una filosofia materia- lista, no sols per les classes dirigents sinó per les treballadores que en vinculaven llurs reivindicacions. D’altra banda, aquesta situació afavoria el desenvolupament de movi- ments intel·lectuals que s’hi rebel·lessin. Aleshores, com subratllava fa vint i cinc anys Zeev Sternhell a la seva obra sobre la dreta revolucionaria francesa, 3 s’incubaven i con- ٭Aquest article entra en el marc del projecte HUM2005-06316/HIST, finançat per la DGIC (Dirección General de Investigación Científica y Técnica). 1 B. Croce, Història d’Europa al segle XIX, Ariel, Barcelona 1996 (1e 1932). 2 G. Mosse, La cultura europea del siglo XX, Ariel, Barcelon 1997, pp. 9 i seg. 3 Z. Sternhell, La droite révolutionnaire. Les Origines française du fascisme 1885-1914, Éditions de Seuil, Paris 1979 i Id., Maurice Barrès et le nationalisme français, Armand Colin, Paris 1972.