Els topònims geoturístics als Països Catalans Dídac Martorell Paquier Resum Els topònims geoturístics han despertat poc interès més enllà dels estudis econòmics o jurídics sobre el turisme. D’aquesta manera, no trobarem cap visió general i de conjunt sobre aquesta classe de topònims en el camp de l’onomàstica, tant d’àmbit estatal com del nostre domini lingüístic. No obstant això, els topònims geoturístics estan regulats per la normativa, malgrat que no s’explica quin és el seu origen. El present treball té com a objectiu de posar a l’abast la llista completa d’aquests topònims i la seva vigència en el camp normatiu actual. Prenem com a punt de partida i nucli de l’estudi el «Registro de denomina- ciones geoturísticas» creat pel Govern franquista el 1964. Altrament, adjuntarem uns mapes amb les ubi- cacions aproximades dels noms a l’Annex. L’objectiu, per tant, no és només un fer estudi històric de cada un dels topònims, sinó caracteritzar-los i posar-los en conjunt per facilitar l’elaboració de futurs estudis. Estat de la qüestió En el camp estatal, se n’han de destacar dos estudis: La denominación geoturística como herramienta estratégica de la promoción de los destinos turísticos en España. Consideraciones sobre su régimen jurídico (2000), de M. del Mar Gómez Lozano, de la Universitat d’Almeria, i «Turismo, patrimonio y desarrollo económico a través de las denominaciones geoturísticas en el franquismo», de Jesús Nicolás Torres, a les VIII Jornadas de Investigación en Turismo (2015). Tots dos tracten els topònims geoturístics de manera global en l’àmbit de l’estudi turístic, jurídic i econòmic. En el camp dels Països Catalans, trobarem l’estudi d’Emilio M. Obiol Marcas turísticas y territorio. Un análisis geográfico del turismo valenciano (2002), en què són tractats els topònims geoturístics i les marques turístiques del País Valencià, però també s’hi fa una llista d’eslògans de tot l’Estat. També tro- barem la tesi doctoral Comunitat Valenciana. Territorio, destino y marca. Un análisis de sus herramientas comunicativas (2011), d’Aguas Vivas Salom Ripoll. En el camp de l’onomàstica, els topònims geoturístics són parcialment tractats a la comunicació d’An- toni Llull «Els colors en els topònims», a la X Jornada d’Onomàstica i Toponímia, de 1994, a Inca. Llull explica que «Una notable denominació geoturística entre Almeria i Alacant és la de costa Blanca, amb el curiós precedent històric que Alacant fou anomenada pels grecs Ákra Leuké, que significa ‘puig (o pujol) blanc’» (Llull, 1994: 92); d’altra banda, explica que «Una de les denominacions geoturístiques 31