Blue Gum, No. 4, 2017, ISSN 2014-21-53, Observatori: Centre d’Estudis Australians / Australian Studies Centre, Universitat de Barcelona 53 La filla estrangera: individualitzant l’experiència migratòria, generant escletxes crítiques Júlia Ojeda Caba Universitat de Barcelona jojedacaba@gmail.com Copyright©2017 Júlia Ojeda Caba. This text may be archived and redistributed both in electronic form and in hard copy, provided that the author and journal are properly cited and no fee is charged. Resum: La veu narradora de Najat El Hachmi pot ser llegida com l’espai de consciència i de confluència d’un seguit de reflexions que giren entorn l’origen i la pertinença, els costums i la llengua en un món diàsporic com el nostre. Nocions com la consciència de la mestissa de Glòria Anzaldúa o el tercer espai de Homi Bhabha seran claus per bastir teòricament una proposta literària que a més a més hem volgut posar en diàleg amb el film My Beautiful Laundrette de Stephen Frears. Paraules clau: El Hachmi, identitats híbrides, experiència migratòria En un moment com l’actual, quan tota Europa sembla desbordada, literal i simbòlicament, pel seguit d’onades migratòries provinents principalment de països del Mitjà Orient, ens resulta imprescindible fer un intent per deshomogeneïtzar l’experiència migratòria, sovint traumàtica, com diria Robin Cohen, del que suposa abandonar el país d’origen i les diverses conseqüències que se’n deriven, amb la finalitat d’aproximar-nos-hi de la manera més crítica i més empàtica possible. Per tal d’analitzar amb certa profunditat la complexitat d’aquestes qüestions, hem escollit el recull de pensaments, narrats en primera persona, de la protagonista de l’última novel·la de Najat El Hachmi, La filla estrangera, guanyadora del Premi BBVA Sant Joan 2015 de literatura catalana. Abans, però, d’endinsar-nos en les pàgines del relat, creiem necessari especificar el format d’aquest breu estudi. Com que bàsicament el que ens interessa és reflexionar entorn algunes nocions teòriques relatives als estudis sobre migracions i diàspores, i per extensió als estudis postcolonials, evitarem estendre’ns en referències biogràfiques de l’autora, per tal de focalitzar-nos directament en el text. A més a més, i amb l’objectiu de complementar l’anàlisi de la novel·la d'El Hachmi, establirem algunes comparatives amb el personatge de Tània, de la pel·lícula de Stephen