Disseny d'una peça de plàstic reciclat: Metodologia i aplicació M. Sánchez-Soto 12 , R. Gámez 1 , A. Gordillo 12 , P. Pagès 2 , M. LL. Maspoch 1 1. Centre Català del Plàstic. Terrassa (Barcelona) 2. Dept. de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. Universitat Politècnica de Catalunya. Terrassa. (Barcelona) Resum El disseny d'una peça de plàstic és un procés complex que implica el coneixement de les característiques mecàniques, elèctriques i físiques de la peça, i també dels processos de transformació. La principal tasca del dissenyador és traduir una sèrie de requeri- ments i idees prèvies en les dimensions i formes finals de la peça. Per aconseguir-ho de manera òptima, el dissenyador ha de fer.-ús, a banda de l'experiència i els coneixements propis, d'una metodo- logia de disseny adequada. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest els passos a seguir quan s'aborda un disseny i la seva apli- cació a una peça de plàstic fabricada en material reciclat. Paraules Clau Tècnicques CAE, reciclatge, disseny, materials plàstics, selecció de materials. En abordar el disseny d'una peça, un article o un meca- nisme, el dissenyador ha de prendre en consideració nombrosos factors o requisits que són previs a la defi- nició de l'objecte i que tindran una gran influència sobre les prestacions finals. Traduir aquests factors en idees, formes i dimensions és, en definitiva, el fi últim del disseny. L'objectiu d'aquest article és posar de mani- fest una metodologia de disseny i la seva aplicació final a l'exemple d'una peça fabricada en material plàstic reciclat. La creació d'una peça és un procés complex en què el dissenyador, a més de conèixer-ne els requeriments funcionals, ha d'estar familiaritzat amb els processos de transformació que s'utilitzen, i també ha de conèixer les condicions a què estarà sotmesa la peça durant la seva vida útil. Una de les dificultats afegides és que, molt sovint, gran part dels requisits no són coneguts a priori o no estan prou definits.' L'objectiu d'un procés de disseny és proporcionar una solució adequada al problema que es planteja, però a més, la solució s'ha de donar en el moment just. Actualment el nivell d'exigència del mercat obliga a retallar el temps de desenvolupament de producte, men- tre que d'altra banda cal reduir costos i incrementar la qualitat dels elements que es fabriquen. Tanmateix, per aconseguir un disseny òptim cal invertir-hi temps i recursos. La solució d'aquesta apa- rent contradicció rau en l'ús d'eines de disseny i simula- ció de grans prestacions i en l'adopció d'una metodolo- gia de disseny efectiva. Les tècniques de simulació a través d'elements finits (CAD/CAE) constitueixen eines de suport fonamentals per a la consecució i el desenvolupament efectiu del producte, mentre que la utilització de disciplines basa- des en l'enginyeria concurrent (Figura 1) permet antici- par solucions en les etapes primàries de definició del producte, és a dir, quan els costos són menors. La intenció fonamental de l'enginyeria concurrent és implicar des de bon començament totes les persones que hi tindran una participació futura. Així s'aprofita l'experiència de cada participant per tal d'arribar més ràpidament a la solució. 65