Col·laboració entre dues assignatures a la formació inicial dels mestres de Primària Teresa Ribas, Conxita Màrquez, Josep Bonil, Oriol Guasch 1. El canvi metodològic Ens trobem en un moment en què és necessari i oportú emprendre una revisió de la manera de plantejar la docència universitària i, d’una manera especial, en una carrera clarament professionalitzadora com la de formació de mestres. Les concepcions vigents sobre l’ensenyament i l’aprenentatge i el debat actual arran de la construcció de l’espai europeu d’educació superior ens donen elements per analitzar les nostres pràctiques docents i introduir-hi millores. Aquesta revisió ens porta a fer-nos preguntes sobre: - L’atenció que posem a l’ensenyament i l’aprenentatge de procediments i d’actituds, a més a més dels continguts declaratius. - El paper que té l’alumne en la seva formació: la responsabilització en el seu aprenentatge, el paper actiu que se li dóna, la implicació que se li demana. - El valor de l’intercanvi i del treball cooperatiu. - El paper del professor com a planificador, dinamitzador i organitzador del procés d’aprenentatge dels alumnes. - L’avaluació com un element formatiu al servei de l’aprenentatge dels estudiants. - La vinculació entre la formació inicial de l’alumnat i el món professional. Donat que parlem dels estudis de mestre, el caràcter interactiu dels diferents tipus de coneixements que volem que els nostres estudiants adquireixin constitueix una problemàtica important i llargament tractada en la literatura sobre la formació de professorat. Com hem apuntat en d’altres treballs (Guasch, Milian, Ribas, 2003:140), cal incidir de manera coordinada en tres àmbits de coneixement: a) el saber científic sobre l’ensenyament i l’aprenentatge dels diferents continguts disciplinars, que en començar el curs sol ser escàs, fragmentari i basat en clixés acadèmics adquirits en la pròpia escolaritat; b) les creences i valors, fonamentades també en l’experiència, que ens fan determinar que en l’àmbit de l’educació lingüística dels escolars, de la normalització lingüística de les llengües minoritzades, del plurilingüisme i de la diversitat cultural a les aules, cal relacionar els coneixements dels estudiants, bàsicament prescriptius, poc conscients i molt depenents de factors polítics i ideològics, amb una conceptualització sistemàtica i estructurada d’aquests coneixements, més pròpìa del món de la ciència; i c) el coneixement pràctic, que si bé els estudiants tenen poc adquirit directament -només en les seves estades de pràctiques a les escoles-, sí que han anat consolidant una manera de fer al llarg de l’experiència d’escolarització de molts anys. 1